Nosaltres també som responsables

Amb quatre exemples.

1) Una pluja torrencial fa baixar una riera. Una dona del poble que, per tant, coneix la zona la travessa amb el cotxe. Viatja amb els pares i un fill de 6 anys. L'aigua els arrossega i moren. Un veí surt a les televisions queixant-se que "les autoritats" haurien d'haver-hi posat alguna tanca barrant el pas. Pregunta: ¿només al lloc del dissortat accident o en cada pontet i caminet? ¿I sempre que plou o només quan plou molt? ¿I quant és molt en termes de pluja que fa baixar rieres?

2) La recent borrasca ha fet que apareguin bolets, la majoria verinosos, fins i tot en parcs urbans de ciutats com Mataró. Els ciutadans es llancen com desesperats a collir-los i se'ls mengen. I ja sap què passa amb els bolets verinosos, oi? L'Ajuntament de Mataró ha acabat ordenant als treballadors de parcs i jardins que els arrenquin tots i posin rètols d'avís. Però, a veure, no és de sentit comú deixar estar un bolet que no coneixes i més si ha aparegut al mig de la gespa d'un parc justament al costat del pipicà?

3) Aviat començarà la temporada d'esquí. I, com cada any, hi haurà allaus que afectaran esquiadors situats fora pistes. I reencetarem el debat sobre la seguretat a les estacions d'esquí. Pregunta: ¿cal fer un debat sobre la seguretat de qui vulnera les prohibicions expresses amb ple coneixement de les possibles conseqüències?

4) La gent de la Creu Roja està farta de jugar-se la vida per treure de l'aigua banyistes de platges amb immenses banderes vermelles clavades a la sorra. Banyistes que, molts cops, els han insultat prèviament perquè "Jo faig el que em dóna la gana".

I tant que és lamentable la pèrdua de qualsevol vida humana, però existeixen el seny i el sentit comú. Descarregar sempre en les espatlles d'altres la nostra pròpia responsabilitat és molt còmode i fàcil, sí, però això no vol dir que sigui la millor manera d'arribar a vell.