I tant que tu marques la diferència!

Arran del capità del creuer naufragat i de la sensacional foto d'en Bertral que recollia a la portada l'abraçada còmplice de Millet i Urdangarin, ahir reivindicava el poder d'una persona per portar-nos a la glòria o a la ruïna. Vaig rebre matisos com aquests: "Darrere de qualsevol acció individual, bona o dolenta, hi ha molta gent que dóna suport o mira cap a un altre lloc" (Rosbarna). "Ni la culpa ni el mèrit són mai d'una sola persona. Sense equip còmplice, excel·lent o canalla , no hi ha joia ni desastre" (Nasunka). "Un sol home pot ser la guspira però normalment requereix gent que el segueixi" (Ivan Beà). "Einstein deia que la vida és perillosa no per les persones que fan el mal, sinó per les que s'asseuen a veure què passa" (Maria-M). Agraeixo el nivell dels comentaris: reforcen encara més la tesi que cada persona és importantíssima. Confirmen que un il·luminat (bo o desgraciat) amb capacitat de lideratge pot canviar molts destins, i que les persones que el segueixen o se'n fan còmplices en són també responsables. Per justícia i per abaixar els fums dels triomfadors o estendre la culpa dels corruptes tendim a remarcar que mai estan sols. Però per promoure el compromís individual i assumir responsabilitats és bo que cadascú sàpiga que pot marcar la diferència, per acció o omissió. Sense comentaris com els que vaig rebre, no hauria escrit aquest article.