La tecnologia i la bogeria

"Penso que un ordinador és l'eina més notable que s'ha creat mai. Es pot comparar amb una bicicleta" (1991). "La tecnologia no és res. El que és important és tenir fe en les persones, pensar que bàsicament són bones i intel·ligents, i que si els dónes les eines podran fer coses meravelloses" (1994) . "M'encanta tot allò que anivella la jerarquia [...] La xarxa i internet tenen aquesta capacitat" (1996). "Canviaria tots els meus coneixements tecnològics per passar una tarda amb Sòcrates" (2001). "Cerquem el punt intermedi entre els ordinadors i l'humanisme" (2001). "La qualitat és més important que la quantitat. Un gol és molt millor que dos penals" (2006). "El Japó és molt interessant. Hi ha qui pensa que copien. Jo he deixat de pensar-ho. El que fan és reinventar les coses" (2007).

Potser algú ja ho ha endevinat. Són sentències de Steve Jobs, ideòleg i fundador d'Apple, i tenen en comú fer-nos adonar d'una obvietat que sovint ens passa per alt: un mòbil, un iPad o un ordinador només són eines, igual que un llibre, un misto o un cotxe. L'acceleració tecnològica en què viu immersa la humanitat no és cap miratge -és ben real i ben útil-, però de vegades ens enganya. Agafem la part pel tot. La gent potser és bona i intel·ligent, com diu Jobs, però també és rancuniosa, gelosa, cínica, poruga... Newton, que va culminar la revolució científica iniciada per Copernic que ens ha portat on som, ho tenia clar: "Puc calcular els moviments dels cossos celestes, però no la bogeria de la gent".