Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La tele desnonada

Divendres al vespre, en prime time , TVE va estrenar una sèrie que va veure poca gent: poc més d'1,3 milions de persones a Espanya per a Stamos Okupa2 . Està protagonitzada per Carmen Maura, aquesta actriu que TVE enfonsa més en la misèria cada vegada que la fitxa. Sempre li recorden que s'ha fet vella amb els papers que li ofereixen. Entre la seva participació en la versió ibèrica de Las chicas de oro i això, pobra dona, és per retirar-se definitivament. De chica Almodóvar a abuela vodevil . L'acompanyen actors com Lluís Marco i Anabel Alonso, i l'argument se centra en les aventures d'un grup d'avis que han fugit d'una residència geriàtrica per ocupar un edifici en procés de venda. Un nyap absurd que hereta les pretensions de La que se avecina i l' Aquí no hay quien viva . Tornem als tòpics de veïns de sempre, al teatret alterat i cridaner de costum, als rols del typical spanish i les trames previsibles i lleugeres. Sorprèn, a més, que la televisió pública opti per un primer episodi en què maltracten psicològicament els avis en un geriàtric i els fan passar gana amb un humor poca-solta, i mostrin com una infermera entristida els alimenta d'amagat fent-los fer cua de nit al jardí. A hores d'ara, una història dolenta i fluixa d'avis tronats i afamats prenent-se la teca els uns als altres és depriment. Igual que una sèrie que, en plena crisi, crea la trama d'un fill malvat (que dissimula un evident accent català) que intenta especular amb un edifici d'habitatges per comprar-se un xalet. Flagrant, per cert, que a més la sèrie utilitzi uns separadors de transició entre escenes que són un plagi absolut dels grafismes tan característics del Polònia de TV3. Incomprensible. Molt curiós i al·legòric com la televisió pública pot llençar els diners fent humor dolent amb avis abandonats mentre es retallen els serveis socials a la realitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT