Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

La tele que ensenya la veritat

La segona temporada d' El convidat està sent un èxit. Entre en Miquel Calçada, en Bojan i en Gerard Quintana gairebé podem dir que la repercussió de cada programa empalma amb l'emissió del següent. Senyal que l'Albert Om sap rendibilitzar les estades a casa dels seus amfitrions més enllà de provar el matalàs.

Del programa dedicat a en Gerard Quintana se n'ha parlat molt perquè la seva vida no és com molts se l'havien imaginat. Ras i curt.

La tele contribueix a crear una imatge pública de les persones que els espectadors extrapolem a la seva intimitat. El que valoro del que vam veure a El convidat de dilluns és la sinceritat. Hi ha uns quants famosos que abans que la càmera s'hagués posat a gravar haurien donat la instrucció clara als nanos que en aquell moment s'hauria de parlar en català "per quedar bé". A la tele també he vist una parella de germans molt coneguts que davant les càmeres parlaven entre ells en castellà per telèfon quan és evident que en la intimitat ho fan en català. Feien comèdia perquè a Espanya els entenguessin.

L'Om potser va ser el primer sorprès quan els fills d'en Gerard li van contestar en castellà. O quan la dona, que no parlava català, li va dir que era de Barcelona i que era "más catalana que Gerard" . I aquí rau la feina ben feta: en la tria d'aquests moments que ajuden a conèixer millor el protagonista, que d'això es tracta. Sense jutjar. Simplement mostrant. De la mateixa manera que si en Quintana accepta que les càmeres entrin a casa seva, haurà d'acceptar que l'audiència opini del que ha vist.

Sempre creient que la tele ens enganya i el dia que ens ensenya la veritat, resulta que no ens agrada i que en Gerard no és com alguns voldrien que fos. A mi em va agradar més descobrir que el fill d'un policia, d'un dels grisos , s'ha convertit en un dels referents del rock en català. Quin país tan petit i tan fantàstic. L'Om és l'arbre que ens deixa veure el bosc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT