La temptació sionista
Amb formes amables i moderades, Xavier Antich feia dijous a l’ARA (“La temptació antisemita”) una greu acusació contra el diputat de la CUP Benet Salellas. Deia, concretament, que encara que sabia que Salellas i la CUP no eren antisemites, unes paraules de Salellas al Parlament adreçades al president de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), Uriel Benguigui, podien semblar-ho; i l’instava a matisar-les. Salellas les va matisar l’endemà a El Nacional. “En les meves paraules a Benguigui -deia- vaig errar estrepitosament si en algun moment es va poder entendre que anaven referides a la seva condició de jueu, perquè jo m’hi vaig referir, per context, com a representant d’Israel”.
Al mateix article, Antich feia una precisa definició d’antisemitisme: “L’actitud que condemna un jueu, només pel fet de ser-ho, per allò que s’atribueix a altres jueus”.I el que sorprèn és que, havent-ho definit tan bé, considerés antisemita el que havia dit el diputat de la CUP. Salellas s’havia limitat a lamentar, en un to moderat, que després d’un acord llargament treballat i subscrit per tots els grups, el compareixent d’aquell dia a la comissió d’exteriors -el director del Centre Palestí dels Drets Humans, Raji Sourani- hi trobés com a oponent, per acord d’última hora de PP, Ciutadans i Junts pel Sí (que Salellas atribuïa a “pressions del lobi sionista”), algú que es podia considerar “adversari o el botxí” del primer compareixent.
Antich tindria raó si Benguigui fos, com tants jueus, algú que observa la política del govern d’Israel des d’una distància crítica. Però resulta que Benguigui és (o era fins fa poc) el president del Keren Hayesod de Barcelona, i el Keren Hayesod, cito de la seva web, “està inextricablement lligat amb l’Estat d’Israel i el Moviment Sionista”, “és l’organització de l’Estat d’Israel per recaptar fons a tot el món” i “treballa en estreta coordinació amb l’Oficina del Primer Ministre d’Israel”. Tot això és ben legítim i Benguigui pot ser, a molts nivells, una excel·lent persona, però és innegablement un sionista que defensa, per un lligam públic gens ambigu, els interessos de l’Estat d’Israel a Catalunya.
La paradoxa és que Antich afirmi, d’una banda, que no és antisemita criticar el govern d’Israel i, de l’altra,vegi antisemita que algú, amb una duresa verbal habitual en la confrontació ideològica -i més si hi ha pel mig un gran drama humanitari-, digui que un representant del lobi sionista és un representant del lobi sionista i un botxí del poble palestí.
Però l’article em neguiteja, sobretot, perquè -contradient-se-és una gota més en l’intent de fer calar una idea molt perversa: que les crítiques a l’Estat d’Israel són antisemites. Antisemita o nazi són adjectius que mai s’haurien d’utilitzar frívolament. Tan aberrant és que a un jueu se l’ataqui només pel fet de ser-ho, com que, només pel fet de ser-ho, passi a ser inatacable. Estic segur que això ho subscriurien milers de jueus que, dins i fora d’Israel, se senten tan lluny de Netanyahu com de Benguigui i pels quals crítics de l’actual sionisme com Benet Salellas o jo mateix sovint sentim una profunda admiració.
