Podem tensiona el procés de creació del nou partit d’Ada Colau
El projecte de creació del nou partit de l’esquerra alternativa catalana, producte de la confluència de Podem, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa més els comuns capitanejats per Ada Colau, entra en la seva fase decisiva no exempt de tensions entre les diferents faccions. El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, exigeix controlar l’executiva del nou subjecte polític i reclama un 50% + 1 dels seus membres. Empès per la clara victòria de Pablo Iglesias a Vistalegre II, i convençut que la formació lila és la que aporta la base electoral del nou partit (no en va 15.000 catalans van participar en el procés de primàries per elegir el secretari general de Podem), Dante Fachin la vol imposar com la força determinant del nou partit per damunt dels comuns.
La pretensió del líder de Podem a Catalunya xoca amb una realitat molt potent: el carisma i la projecció d’Ada Colau. No hi ha dubte que Colau és el principal ganxo electoral del nou partit i, per tant, és molt difícil que l’alcaldessa de Barcelona accepti que el seu grup, els comuns, quedi en una posició de subalternitat respecte a un partit d’àmbit estatal amb el qual sovint ha marcat distàncies. Però és que, a més a més, la pretensió de Fachin xoca amb la idea de construir una confluència sense quotes i amb una representació transversal i igualitària de totes les sensibilitats. No sembla clar que ni tan sols Pablo Iglesias avali l’estratègia de confrontació amb els comuns que a Catalunya anima Dante, que a més ha purgat els errejonistes com Marc Bartomeu de la seva executiva i ha protagonitzat diversos enfrontaments amb els seus companys de grup al Parlament.
Lamentablement, les maneres de la cúpula de Podem a Catalunya reprodueixen les lluites intestines i pel poder que s’han viscut últimament entre Iglesias i Errejón, i s’allunyen de les noves maneres de fer que prometia la nova política. Destitucions, arraconaments o exigències de control no acaben de casar amb les esperances que molts ciutadans van posar en aquestes candidatures. Al final, els grups fortament organitzats, com els anticapitalistes, són els que solen aconseguir el control dels aparells. Ada Colau n’hauria de prendre nota i desmarcar-se de certes dinàmiques internes autodestructives si vol salvar el seu projecte.