El teorema de Don Mariano
El teorema de Don Mariano (també conegut com a teorema de Montoro, o teorema de De Guindos, perquè és vell i no hi ha certeses sobre la seva autoria) estableix que, com més greu és el tema de què es tracta, més espai ocupen als mitjans de comunicació les mentides que emet el govern. Ahir la prima de risc va arribar fins als 640 punts (però va tancar en 630, tot un consol), mentre que els interessos pel deute arribaven al 7,5%. En absència del president d'Espanya, que prefereix seguir les notícies a través del televisor del seu despatx de la Moncloa, el ministre De Guindos va reconèixer que el govern espanyol ja ha fet tot el que podia fer, i s'encomanava a la santedat de les altes instàncies europees. La resposta ja la tenia: Mario Draghi, el president del BCE, ha dit aquest cap de setmana que l'organisme que ell presideix no té per missió "solucionar problemes nacionals", com els que pateix la Gran Particularitat anomenada Espanya. I el president del Bundesbank, Jens Widmann, aconsellava fa una setmana que el millor que pot fer Espanya és deixar-se d'eufemismes i demanar el rescat com a país.
L'estupefacte govern de Don Mariano, però, fidel al seu teorema, està tan absent d'aquests advertiments com dels incendis que assolen el que ells anomenen territorio nacional : avui al País Valencià, demà a Catalunya, el sistema i el territori s'incineren per combustió espontània. Però la culpa, si de cas, és de les comunitats autònomes, dels ajuntaments o de la mare que va parir els ciutadans, que no fan més que plantejar inconveniències. El model, com reitera la versió oficial, era el de Bankia: allà sí que hi creien, en el futur.
