Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

El terrible xip

Publicava l'ARA d'ahir: "Treball renya una empresa per controlar els operaris amb un xip al telèfon mòbil que detecta si el treballador està quiet més de dos minuts". L'empresa té un nom apte per fer titulars creatius sobre llistes: Schindler. Pel que llegeixo, l'administració ha demanat a l'empresa que deixi de fer servir el dispositiu, que emet una trucada automàtica si no detecta moviment durant aquests dos minuts que dèiem, perquè considera que és comparable als "pitjors models de mètodes de control del taylorisme de principis del segle passat". Per la seva banda, l'empresa diu que és un dispositiu de seguretat per detectar accidents, com ara desmais o caigudes (es dediquen a instal·lar ascensors).

Home. No dic que els xips no funcionin, però segons com no calen. Els treballadors d'una empresa saben perfectament qui és l'encarregat i qui és el llepó de l'amo. Conec uns bibliotecaris -avui a l'atur- que en les èpoques del Fòrum, quan la pasta ens sortia per les orelles i fer el dropo estava ben vist, van idear un sistema per poder arribar tard a la biblioteca. Cada dia fitxava un. Vaig treballar en una emissora de ràdio on el president del comitè d'empresa era l'espieta del cap de programes i li explicava qui trigava a venir més del compte després d'una roda de premsa o qui s'estava massa estona festejant a la màquina del cafè. Tots sabíem que el president del comitè d'empresa feia la funció de xip.

És fàcil enganyar un xip, excepte si dorms, i tot i així pots pactar amb un company que et mogui el telèfon cada dos minuts. Pots moure-te'l tu si ets al bar (i probablement no et calgui moure'l, perquè al bar sempre es gesticula). Trobo que hi ha coses pitjors que un xip. Per exemple, ser autònom. Ningú no et vigila, ets lliure de no moure't, pots no llevar-te a les cinc del matí. Però aleshores no cobres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT