A les teves sabates
La dona casada de cabells curts vestida amb roba ampla es queixa dels compromisos nadalencs. Diu que voldria ser un home, “perquè els homes són de compartiments estancs i no poden fer dues coses alhora com nosaltres”. Aleshores li diu a l’amiga: “¿Has vist el vídeo de les diferències entre homes i dones? És per partir-se!” I treu el mòbil i l’hi vol ensenyar, però, esclar, a l’amiga no li fa cap gràcia, perquè ella, una dona soltera de cabells llargs i planxats vestida amb roba cenyida, no té cap compromís per Nadal. Ja no té parella, només un amic amb qui se’n va al llit de tant en tant, però, esclar, els dies de festa ha d’anar a ca la nòvia. “És que, en sèrio -fa la casada de la roba ampla-, jo aquest matí estava fent un informe i a mig informe me n’adono que la nena s’havia deixat la diadema de ren! O sigui... Volia assassinar el Pare Noel!” L’amiga se la mira amb un somriure comprensiu. “¿Doncs vols que et digui què faré jo per Nadal?”, li contesta. “Aniré a fer un running a la carretera de les Aigües amb el gos, pim-pam, em dutxaré i aniré a veure una pel·li antinadalenca. I després, quan ja no quedi cap nen amb pandereta pel carrer, li enviaré un whatsapp al Mauro aviam si ja s’ha escaquejat de la nòvia i ve a casa a celebrar-ho, que tinc cava a la nevera. Amb un parell d’ovaris”.
La casada dels cabells curts i roba ampla mou el cap somrient. “Mira que ets...”, fa. Però per dins, diu: “Voldria ser tu, voldria ser tu només avui i demà. Fer això que tu faràs. Poder córrer, estar prima com tu, i saber anar sola al cine i trucar a un amant...” La soltera dels cabells llargs i roba cenyida mou el cap afirmativament. Però per dins, diu: “Voldria ser tu, voldria ser tu només avui i demà. I fer això que tu faràs. Anar a comprar galets emprenyada, preparar canapès per als sogres, portar-li la diadema a la nena, fer el caldo i queixar-me dels homes i dels compromisos...”
