Publicitat
Publicitat

MÍSTER B.

Amb 't' de til·la

Ja ho va dir fa una pila d'anys el president Núñez: "Al soci no se li pot enganyar". És el mateix concepte que va fer servir Gerard Piqué en el seu remake de dissabte, "La

gent no és tonta", probablement l'aparició més decidida del defensa en tota la nit. Justament perquè no se'l pot enganyar, el culer està enrabiat. Perquè, esclar que ja sap que el Barça no pot guanyar-ho tot sempre, però li costa d'acceptar que precisament aquest Barça estigui lluny del Madrid. Un Barça que acaba d'eliminar-lo de la Copa i que ja n'és finalista, que aquest any ja ha guanyat dues vegades al Bernabéu, que ja va guanyar la Supercopa als blancs, que ja ha sumat tres títols…

Aquest Barça ha fet 17 de 33 punts fora de casa a la Lliga. Això sap greu. Perquè així, a pes, el Barça visitant a la Lliga ha presentat una versió més destensada del seu joc. Ha començat els partits més aviat fred i ha acabat contra rellotge massa vegades, i per això ens en recordem tant de les rematades al pal, dels errors arbitrals i de les baixes, que hi hagut de tot i força. En canvi, quan feien els gols de tres en tres no hi havia mala sort.

Ara, l'anàlisi de com hem arribat fins aquí demana una mica més de calma que l'exhibida pels llançadors de rocs, mastegots i ganivets de la galàxia Twitter. No va ser el mateix aquell indolent 2-2 de Sant Sebastià amb 0-2 a favor que el 2-2 de San Mamés sobre un camp impossible en què els jugadors van sortir a morir. I es pot arribar a perdre a Getafe 1-0 si t'anul·len un gol legal al minut 90 i véns de meravellar el món a San Siro a la Champions, però no es pot llençar una primera part com la de Pamplona.

Alguns dels mastegots de dissabte se'ls va endur Guardiola per l'alineació. D'acord, el partit era vital. Pero és que ara tot són finals. ¿I el camp estava per jugar-se Xavi i Iniesta, tous tots dos, i en vigílies de la represa de la Champions, competició en què els errors són bastant menys irreparables que a la Lliga? Ara és fàcil dir que sí. ¿Va ser culpa del migcamp que l'Osasuna fes tres gols en tres ocasions? Més aviat sembla que la defensa no va tenir el seu millor dia. I, francament, la capacitat que ha demostrat Guardiola de repartir esforços entre les seves plantilles sense deixar de guanyar títols em fa pensar que ningú pot saber millor que ell quin equip havia de treure.

Malgrat la decepció a la Lliga (provisional) sóc del parer que aquesta ja està sent una gran temporada. Pels títols que s'han guanyat i pels que encara es poden guanyar. Perquè veure jugar Thiago, Cuenca o Tello és senyal que hi ha projecte de futur i competència dins de la plantilla. I perquè en els moments baixos de l'any aquest equip ha mantingut una actitud responsable. En tinc alguna experiència: m'ha tocat veure de prop com s'ensorraven Barces farcits d'estrelles que no havien guanyat ni la desena part que les d'ara. Em saben greu els 17 de 33, però puc entendre que no és fàcil pair l'abundància de partits i de títols. I, per descomptat, em continua fent una enorme il·lusió acompanyar l'equip a un final de temporada en què tres títols són possibles.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT