Publicitat
Publicitat

La tolerància de Mas i Chacón

A Catalunya existeix una remarcable tolerància per tota mena d'idees, per extravagants que siguin. Tenim sempre a punt el punt just d'idealisme i bona fe: esperantistes, llibertaris, pacifistes, emprenedoristes... i tossudament catalanistes! Això, que d'entrada és una qualitat, també ens situa en el terreny entranyable de la ingenuïtat, un corrent transversal de la nostra política.

Cas primer. Comença a provocar una coneguda tendresa la confiança que el president Mas, acorralat per l'aritmètica parlamentària i els números vermells, fa en el president Rajoy, l'estadista que ha posat els seus ministres a treballar, amb ímpetu nacional, per a la formació de l' espíritu constitucional de targeta sanitària única, llengua única, aeroport únic... Mas ja va patir en la pròpia pell una traumàtica decepció amb Zapatero i ara, com la vaca cega de Maragall, sembla que va de dret cap a la soca del PP.

Cas segon. A l'altre costat ideològic tenim la ceguesa naïf de Carme Chacón, que ha hagut de negar-se tres cops com a catalana per no incomodar els compañeros . Si avui guanya, serà per convertir-se en l'ase dels cops del mateix PP que coqueteja amb la debilitat de Mas. Si no guanya, serà per massa catalana, encara. Si guanya, patirà per catalana, encara.

L'un i l'altra haurien de tenir clar que, des del nostre idealisme ingenu, l'únic que no tolerem els catalans és que ens paguin la nostra tolerància amb intolerància.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT