Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

La tolerància

En veure entrar el noi a l'ascensor li ha vingut al cap l'home aquell que aquest estiu ha mort un munt de joves en una illa. Com es deia...? Breivik, o una cosa així. Però tot seguit s'ha sentit culpable. Probablement, aquest noi de l'ascensor és una persona excel·lent. No, segur que ho és, en fa tota la pinta.

Breivik, sí. Un bon tocat de l'ala, pensa. Després de la matança, les autoritats i alguns experts van remarcar el seu caràcter d'inevitable. Era com si parlessin d'un terratrèmol o d'un fenomen meteorològic sobtat del qual no havia estat possible predir els efectes devastadors. "Un home sol, covant un pla forassenyat... Com podíem preveure-ho?"

Tenen raó; les conspiracions són més senzilles d'aturar, encara que de vegades tampoc s'aturin. Però de debò estava tan sol, aquest home? Les idees que va anar covant i que el van dur a perpetrar el carnatge se les havia empescat tot sol? A ell sempre li ha semblat que hi ha creences que són malignes per se , i que aquesta tradició democràtica de tolerància cap a qualsevol postulat que en principi s'expressi de manera no violenta, encara que el que afirmi no sigui gens pacífic, és un gran error. Sí, la tolerància pot arribar a ser perillosa. Mai no saps què pot fer un home que creu fermament en uns ideals.

Tot això li ha passat per la ment, segur que de manera injusta, en veure aquest noi a l'ascensor. I només perquè penjat a la samarreta hi du un pin d'una creu, però és que és una creu estranya. Això és el que l'ha sobtat, no l'havia vista mai, és una creu blava i negra, amb els braços amples... Vés a saber què deu significar, vés a saber què deu defensar, aquest noi que llueix aquesta creu estrambòtica, per molt bona pinta que faci. Vés a saber quines idees estranyes s'estan covant dins seu... No és pas com ell, que du a la solapa una creu inequívocament cristiana i ben cristiana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT