Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El tom i el volum

En la llengua oral que vaig aprendre de petit a casa, tom era només un sinònim de volta (sona igual que tomb ). Sí que hi havia la paraula tomo , que el meu pare, aficionat a les enciclopèdies per fascicles, feia servir força sovint: "Ja només ens falta un tomo".

Quan vaig començar a estudiar català vaig descobrir que els tomos eren toms , cosa que sempre m'ha sonat bastant malament. Però vivia convençut que tom i volum eren del tot sinònims i que, per tant, no tenia cap necessitat de fer servir aquella paraula tan postissa.

Tenia raó només en part. En el sentit més bàsic i col·loquial, tom i volum són sinònims, però en el més tècnic presenten unes diferències prou substancials perquè un volum pugui contenir diferents toms i un tom diferents volums.

La divisió en toms és temàtica, va lligada al sentit intel·lectual de l'obra i és, doncs, responsabilitat de l'autor.La divisió en volums, en canvi, nomésés física i depèn de l'editor. Podem fer més volums per raons ben alienes al contingut, com ara el pes.

En la mesura que es pot s'intenta que el tom i el volum coincideixin. Si, per exemple, algú escriu una gramàtica, la pot dividir en quatre toms: fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Però això no vol dir que necessàriament tingui quatre volums.

Per tot plegat, dir tom a un volum que no té una unitat temàtica, que no és cap divisió de l'obra des del punt de vista del contingut, és -si no incorrecte- inapropiat, i el fet que ho sigui ja és un motiu per dir-ne sempre volum.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT