Cada tongada de retallades és més difícil de defensar
El president Artur Mas va iniciar l'actual legislatura sense amagar la gravetat de la situació econòmica i es va posar, fins i tot abans que altres governs, a fer unes retallades que va saber vendre com a sacrificis necessaris per desinflar els comptes públics i posar les bases d'un futur creixement més sostenible. Transcorregut, però, un any i mig des que CiU va accedir al poder, i tot just anunciada la tercera tongada de retallades, Artur Mas ja no pot fer servir el mateix to, ni tenir la mateixa convicció, a l'hora de donar més males notícies.
No és que el president hagi deixat de creure en la disciplina fiscal, que forma part del seu ideari per sobre d'altres prioritats, però l'escenari a l'Estat i a Europa ara és molt diferent. A l'Estat, el nou govern de Mariano Rajoy, malgrat haver afrontat decisions força impopulars (com la pujada de l'IRPF o l'amnistia fiscal), s'ha acostumat a traslladar a les comunitats bona part de les retallades. N'ha imposat en educació i sanitat, en mans dels governs autonòmics i, per contra, no ha tocat les prestacions per desocupació ni tampoc el sou dels funcionaris, que depenen de l'administració central (i quan, sobretot, Catalunya sí que ha tocat els complements dels sous dels seus treballadors públics).
L'Estat, a més, no ha complert amb les inversions a Catalunya que fixa L'Estatut.Tot plegat, si no fos dramàtic, convertiria en un còmic sarcasme que el govern de Rajoy, que ho posa tan difícil a la Generalitat, no pari de donar-li lliçons pel seu incompliment del dèficit.
Rajoy ha venut a Europa que Espanya no compleix per culpa de les autonomies, una acusació en part injusta. Un consens cada cop més versemblant i inquietant diu que Espanya no complirà.
Esperem que el nou context europeu, amb l'arribada de François Hollande a l'Elisi, ajudi a flexibilitzar el calendari de l'ajust, i doni instruments a l'economia per recuperar el pols.
