Ferran Tarradellas
29/07/2016

Els tractats comercials de la UE: molt més que economia

3 min
Els tractats comercials de la UE: molt més que economia

El 90% del creixement econòmic mundial dels pròxims anys es produirà fora de la Unió Europea, segons el World Economic Outlook del Fons Monetari Internacional. En efecte, només cal veure l’enorme tirada de les economies emergents per entendre que si volem reactivar la nostra economia i crear ocupació hem d’aprofitar la demanda de productes i serveis que generarà aquest creixement econòmic a l’Àsia, a Amèrica i en altres punts del món. La política comercial de la Unió Europea busca precisament això, i per veure si aquest objectiu es compleix, més que especular sobre possibles resultats d’acords que encara no s’han signat, com és el cas del TTIP, val la pena fer una mirada enrere i comprovar quin ha estat el resultat dels acords que han entrat en vigor més recentment.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara fa just cinc anys, el juliol del 2011, la UE signava un acord de lliure comerç amb Corea del Sud. Un informe de la Comissió Europea fa balanç d’aquests primers cinc anys de vigència de l’acord i en voldria treure unes quantes dades: les exportacions europees cap a la república sud-coreana han augmentat un 55%; el dèficit comercial de la UE amb aquest país s’ha convertit, després de l’acord, en superàvit; el comerç bilateral va arribar al seu màxim històric el 2015 amb un valor de 90.000 milions d’euros, i les empreses europees s’han estalviat més de 2.800 milions d’euros amb la reducció o la supressió dels drets de duanes. La por d’una arribada massiva de productes coreans, com ara automòbils, no s’ha materialitzat i, en canvi, les vendes de cotxes europeus a Corea del Sud s’han triplicat. A més a més, aquest acord ha obert noves possibilitats d’exportació per a pimes europees en els sectors de l’alimentació, les begudes, la ceràmica o els envasos, entre d’altres. Els números són prou reveladors i les conseqüències fàcilment deduïbles: quan les empreses europees exporten més i estalvien en despeses administratives poden invertir en desenvolupament industrial i d’aquesta manera estimular el creixement i crear nous llocs de treball.

Però amb això no n’hi ha prou. La Unió Europea està compromesa amb el desenvolupament social i la protecció del medi ambient i cal que ho reflecteixin els seus acords comercials. L’acord UE-Corea protegeix el dret de cadascuna de les parts a establir els seus propis nivells de protecció en matèria laboral i mediambiental i, alhora, permet la col·laboració per millorar les condicions en aquests àmbits, salvaguardant la sobirania regulatòria de les autoritats respectives. Aquesta idea del comerç com a motor no només de creixement econòmic, sinó també d’estàndards ambientals i socials a nivell global, és la que pretén promoure la Comissió Europea amb l’estratègia Trade for all (Comerç per a tothom), que es va presentar a finals del 2015 i que marca el camí que han de seguir els nous acords comercials de la UE.

L’acord amb Corea del Sud, tot i que anterior a aquesta estratègia, també va més enllà dels beneficis econòmics i ja incorporava valors socials i ambientals. Així, la UE i Corea del Sud han impulsat arran d’aquest acord diverses iniciatives per assegurar la ratificació i aplicació en la pràctica de normes laborals de l’OIT; o per fer front a la tala il·legal de boscos, entre d’altres. Una de les iniciatives més recents, anunciada tot just fa una setmana, és un projecte de cooperació dotat amb 3,5 milions d’euros per crear un sistema nacional d’intercanvi d’emissions a la República de Corea, que serà el primer de l’Est asiàtic i que funcionarà com una eina essencial per al control i la reducció d’emissions industrials contaminants.

Així doncs, els primers resultats cinc anys després de l’entrada en vigor de l’acord amb Corea del Sud mostren l’enorme potencial de la política comercial per crear creixement i ocupació. Uns resultats que, a més, s’aconsegueixen sense necessitat de més despesa pública. És evident que cal tenir una bona política comercial; equilibrada i respectuosa amb el medi ambient i amb els drets laborals.

En aquest sentit, el debat públic que s’ha generat arran de les negociacions de l’acord de lliure comerç amb els Estats Units, el TTIP, és positiu perquè demostra l’interès i la implicació de la societat, i pot ajudar a millorar l’orientació de la política comercial i a aconseguir uns acords millors per a tothom. Però no hem de perdre de vista l’enorme potencial del comerç internacional per obrir-nos al món; per defensar la nostra economia i crear ocupació, i per exportar els nostres productes, els nostres serveis, i -per què no- també els nostres valors.

stats