Publicitat
Publicitat

AL FINAL

La tragèdia del criat que tenia dos amos

Dimarts la borsa espanyola perdia un 3% i la prima de risc creuava la ratlla dels 400 punts. Ahir la situació era descrita amb titulars catastrofistes. Avui, però, amb una mica més de distància, comencem a veure els matisos irònics del drama. I és així que descobrim palplantada al mig de l'escenari la figura allargassada del president espanyol, que sempre ha tingut l'aspecte de majordom.

L'actualitat va escrivint la trama d'una farsa i aquí tenim el pobre Mariano descobrint com n'és de sacrificat ser criat de dos amos. ¿A qui ha d'obeir? ¿A qui ha d'esforçar-se a fer feliç? Quan intenta fer feliç el poble espanyol, és a dir, els que l'han de tornar a votar, resulta que s'enfaden els altres que li han de deixar diners. Si, al contrari, intenta fer cas dels qui esperen mesures d'estalvi més severes, bé podria passar que ho pagués a les urnes. ¿A qui ha de fer cas, doncs? ¿Quins números s'ha de mirar cada matí: les enquestes o la borsa?

Aquest mateix dilema, plantejat fa tot just unes setmanes, ens hauria semblat naïf. Llavors quedava clar que havent aconseguit una espectacular majoria absoluta, i havent-ho fet gràcies a uns votants que havien castigat amb duresa l'erràtic i mentider president anterior, Rajoy s'esforçaria a no seguir els passos del zombi socialista. Ell mateix s'havia omplert la boca parlant de credibilitat i mesures valentes. I sí, alguna cosa ha fet, però en dies com aquests va quedant clar que ha fet curt, i es va estenent la sospita que, dels dos amos, a Rajoy li fa més por el demoscòpic. Posposar els pressupostos del 2012 fins a les eleccions andaluses així ho demostra, uns pressupostos que ara corre a esmenar passant el mort de la retallada a les comunitats autònomes. Vist des d'Europa, tot plegat deu semblar un irritant vodevil que es podria titular Qui té el cul llogat no seu quan vol .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT