Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Les trampes d’Ana Pastor

El convidat d’ El objetivo d’aquest diumenge a La Sexta era Artur Mas. Ana Pastor li agraïa la seva presència perquè “ no es habitual verle en los platós, al menos en Madrid”. Una indirecta subtil de la presentadora, obsessionada a donar a entendre que a Catalunya vivim hipnotitzats davant d’una tele pública pervertida que adoctrina posant Mas tothora. Era un dia oportú per tenir-lo al programa. Com és lògic, va arrencar amb tota la trama de finançament irregular de CiU que aquell mateix cap de setmana acaparava les portades d’alguns diaris. Va collar Mas. Era un tema en el qual calia burxar i, segons què passi, les seves respostes el poden deixar retratat. Gairebé tot va girar entorn de la filtració del secret de sumari. En canvi, el judici al qual va ser sotmès pel 9-N va quedar força eclipsat. L’entrevista no va ser res de l’altre món: la periodista va continuar fent les seves interrupcions habituals amb la rialleta de creure’s la més implacable d’Europa. Parlar sobre les respostes de l’entrevistat (qui sigui) s’ha convertit en l’arma per semblar incisiva. Però la seva capacitat d’incisió no té el valor de l’enginy i l’argument definitiu, de l’estocada genial al convidat. Té la fatxenderia de l’autoritat televisiva, la repel·lència de la interrupció i la insistència esgotadora de qui acapara.

Però l’entrevista a Artur Mas delatava, una vegada més, una estratègia periodística molt poc elegant. Una manera de preguntar que evidencia que, davant d’un convidat, a Ana Pastor li interessa més noquejar-lo al preu que sigui i lluir-se ella que obtenir una informació rellevant per als espectadors. Desenvolupa una tàctica que deixa entreveure poca noblesa. Consisteix a posar trampes intranscendents a l’entrevistat perquè hi caigui, encara que el motiu tingui poc a veure amb el seu discurs o amb el tema que l’ha portat al programa. Per exemple, li va posar a Mas unes imatges en què una diputada d’ERC comparava l’actitud del govern espanyol respecte el procés amb l’antiga trama dels GAL i el terrorisme d’estat. Pastor insistia a Mas perquè es posicionés sobre el desencert d’aquella reflexió. Un cop l’expresident va manifestar que la comparativa amb els GAL no era la més afortunada tot i que sí que li donava la raó amb el joc brut que denunciava la diputada, una Ana Pastor orgullosa de la jugada que havia tramat va pretendre retratar-lo. Amb un somriure i mirada d’autosuficiència li va posar aleshores unes declaracions de Puigdemont en què també feia servir la comparació amb els GAL. Mas va insistir: estava d’acord amb la denúncia però no amb la utilització dels GAL com a referent. I Pastor, victoriosa, li remarcava el seu desacord públic amb l’actual president. Ui sí! Quina cosa tan impactant! L’estocada definitiva a l’independentisme que no ha aconseguit ningú en la història del periodisme. Ves quina cosa. Sort en tenim d’Ana Pastor que és capaç de furgar, investigar i escrutar els temes més transcendents...

Més continguts de