Publicitat
Publicitat

La transició energètica, una urgència

Setmanes després de l'accident, Fukushima encara està en situació crítica, un fet que ens interpel·la, com a país nuclear que som. Tenim tres centrals que generen el 50% de l'electricitat que consumim. També som un país extremadament dependent dels combustibles fòssils (el 80% de l'energia final en prové).

Som al final de l'era dels combustibles fòssils barats. Deu ser pel preu, per l'efecte hivernacle que genera el seu consum, pels canvis geopolítics que modificaran els fluxos de la demanda. Per tot plegat, el petroli barat ja és història. És urgent emprendre la transició cap a un nou model de consum i proveïment energètic.

Per al transport, que es mou amb derivats del petroli bàsicament, utilitzem el 40% de l'energia final. És la mare dels ous. El model de mobilitat haurà de canviar, n'haurem de reduir les necessitats i ens haurem de moure amb electricitat (transport públic, mercaderies per tren, cotxe elèctric). Per bé que reduïm els usos comuns, és previsible que haguem d'incrementar-ne el proveïment per tal d'absorbir els nous usos. Hem de decidir urgentment com ho fem. Un impuls racional, però molt intens, de la generació per renovables és imprescindible. Més enllà del que ja està fet, ja no cal divagar sobre si ho fem o no: hem de tancar sense dilació un acord sobre quan, com i on.

Per sorpresa d'alguns, no partim reactivament dels esdeveniments recents al Japó i Líbia. A Catalunya es va fer una sòlida anàlisi prospectiva el 2004, revisada el 2009, i el 2005 es va aprovar el Pla de l'Energia 2006-15. Entre tots hem començat a canviar tendències: hem reduït la intensitat energètica i les emissions de CO . Dels 97 MW eòlics instal·lats el 2004 hem passat a vora 900 MW multiplicant per deu el ritme d'instal·lació. Tenim 200 MW fotovoltaics instal·lats. En solar tèrmica avancem gràcies a la pionera ordenança solar municipal i el nou codi tècnic de l'edificació. Fa uns dies es van iniciar els treballs per a la primera planta termosolar del país. Ara bé: no podem estar satisfets.

El gas natural i les nuclears són fonts de transició. També hi hem treballat: cinc noves centrals de cicle combinat, funcionant a mig gas. Pel que fa a les tres centrals nuclears catalanes inaugurades fa més de 25 anys, cal fixar-ne la data de tancament. Cal aprofitar que estan amortitzades perquè els beneficis extraordinaris que generen serveixin per impulsar l'eficiència energètica i les renovables. I per fornir una alternativa econòmica als territoris on són.

Les renovables ja no són una opció de futur, són una realitat. Al conjunt de l'Estat s'han instal·lat 20.000 MW d'energia eòlica els darrers deu anys, que produeixen l'energia equivalent a 5 reactors nuclears. Tenen l'inconvenient de la seva dispersió, sovint en territoris sensibles. Però les noves centrals nuclears que es fan a Europa requereixen de 6 a 10 anys de construcció i uns 6.000 milions d'euros d'inversió. I fins que no estan construïdes no produeixen. No es pot menystenir que l'energia nuclear és una alternativa als combustibles fòssils, però cal avaluar si és una opció econòmica, ambiental i social sensata per a Catalunya. En tot cas, cal decidir-ho, definir un lloc, trobar el finançament i començar ara mateix. I si no és el cas, prou declaracions de principis. Anem per feina.

Ara bé, ni clarificant l'horitzó de les tecnologies de transició ni amb l'impuls decidit de les renovables en tindrem prou. El repte principal és l'eficiència, l'estalvi i la suficiència. És un fet ja assumit a la UE: un 20% menys de consum d'aquí nou anys i un 80% menys d'aquí 40. Un objectiu titànic que deixa la mesura dels 110 km/h en pura anècdota. Diguem-ho clar: cal un canvi profund en el nostre model de benestar. Millorar l'eficiència de processos i productes és essencial, però de l'estalvi no se n'escaparà ningú.

¿Serem capaços d'aclarir i concertar ràpid el nostre model de proveïment per als propers 30 anys? ¿Estem disposats a abordar la revolució de l'eficiència i l'estalvi? Ens hi va l'economia i el benestar. No seguim badant fins que sigui tard. Concertació i accions immediates per assegurar la transició, això és el que cal.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT