Publicitat
Publicitat

Bèsties que parlen

La trapezista mullada

Plou. Plou a estones tímidament, a estones de manera rabiüda i la trapezista s'ho mira callada des del porxo. A la mà li penja un cigarret furtiu, que tremola una miqueta, com ella. No ha estat un bon dia, no. Des que s'ha llevat que s'ha notat cansada, atrotinada de tant anar amunt i avall. Fa una setmana que no para per casa i s'enyora una mica. Té un cop lleig a l'ungla del peu i el mal a l'espatlla que arrossega fa dies li ha fet d'home del temps avisant-la del que vindria.

Avui, però, era un dia especial, són a la fira del circ i això vol dir que per una vegada la seva funció estarà plena de gent, de curiosos indolents i joves tatuats amb pantalons cagats, de famílies que traginen cotxets i de nens amb els ulls esbatanats que aplaudiran molt.

Ara la trapezista mullada ja té coll avall que no vindrà ningú. La plaça està buida i xopa i el terra de rajola ha agafat el color blavós dels núvols. La cendra del cigarret s'ha barrejat amb l'aigua de pluja damunt les seves xancles i ha ennegrit encara més l'ungla del dit gros. Quan se n'adona i fa el gest d'espolsar-se-la, nota unes mans que l'agafen des de darrere. Es gira i el veu amb aquella manera de mirar que encara li fa mal de panxa.

Ell, despentinat, ressacós, amb aquest somriure que ho desarma i ho enreda tot. Ell que li va encomanar el cuc de plantar-se als carrers mig d'amagat per engegar una funció precària, provisional, esquivant autoritats incompetents i permisos inexistents, fent equilibris sense xarxa damunt les mirades sorrudes de la gent emprenyada amb el món. Ell que acaronant-li amb cura l'espatlla adolorida l'empeny a poc a poc, abraçat a la seva esquena, cap al mig de la plaça, sota el xàfec, on faran la funció, davant un gos petaner i un home que malgrat la calor porta un gorro de llana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT