Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El trenc des Trenc

Torno d'uns dies de descans i m'ensenyen les piulades del lingüista Gabriel Bibiloni contra l'ARA perquè "opta pel folklorisme dialectalitzant". La raó és que d'un preciós arenal amenaçat per l'especulació turística en diem "es Trenc" i no pas "el Trenc".

Recordo al lector, per si no ho sap, que en registres formals els balears cultes no fan servir l'article salat –molt viu col·loquialment– sinó el general i comú. L'IEC abona aquest criteri però estableix que no s'apliqui sempre als topònims perquè entén que en aquest cas l'article, tot i que s'escrigui en minúscula, es pot sentir com a part integrant del nom propi i, per tant, no variar segons el registre.

L'IEC també preveu que el contacte de l'article salat masculí amb les preposicions a, de i per resulti en les contraccions as, des i pes. I ho exemplifica dient que podem anar as Trenc, passar pes Vedrà o dinar a Sant Llorenç des Cardassar.

És un criteri, com tots, discutible. Alguns hi veuen un intent de fer sensible la llengua a la diversitat i d'altres, com Bibiloni, una bestiesa que la folkloritza. Aquí no puc ni vull especular sobre els profunds ressorts psicològics que porten a una posició o l'altra.

En tot cas, trobo excessiu que se'ns tiri la cavalleria per sobre pel fet de seguir l'IEC. Si escriure "es Trenc" ofèn la majoria dels balears, val la pena que tots plegats, començant per l'IEC, ens plantegem un canvi de criteri. Si, per contra, les opinions estan dividides, potser que busquem l'acord amb el màxim respecte mutu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT