Publicitat
Publicitat

Els tres 3% i 'ole'!

Hi ha com a mínim tres 3% en la història recent d'aquest país. Un és el que va fer famós l'expresident Pasqual Maragall, i que ha passat injustament a l'oblit. Ara la crisi no és exactament propícia a aquelles orgies del 3%. Del pobre, ja no se'n canta gall ni gallina. Tot i que si hem de ser justos, ha donat peu a invents tan benintencionats com l'Oficina Antifrau, avui, pobrissona, en estat catatònic. Què, president Mas, hi posem director?

L'altre 3%, menys popular però deunidó, també ha tingut els seus moments de glòria. És el trist percentatge de cinema en català que es projecta a les sales d'aquest país. O sigui: 3 de cada 100 pel·lícules. Tenim una llei aprovada que l'hauria de fer créixer, però les lleis, com les oficines, sovint semblen OLE: Objectes Legals Empantanegats. Què, conseller Mascarell, ens hi posem?

Un 3% molt menys conegut i ja superat és el del vot en blanc. En les municipals del 2007 va situar-se en la nostra xifra talismà (bé, per ser exactes, en el 3,1%), però aquest passat 22-M ha crescut un digne puntet, fins al 4,1%: gairebé 120.000 persones han introduït un sobre buit a l'urna, més o menys el doble dels que han votat el xenòfob PxC. Què, partitocràcia, fem una nova llei electoral?

Corrupció, llengua i desafecció són tres de les assignatures pendents de la nostra ja no tan jove democràcia. Fa massa temps que repetim curs. Potser que fem un pensament per aprovar d'una vegada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT