El triomf de la justícia (sindical)

I de sobte cau a les meves mans una informació de l'agència Efe que diu: "Representants dels funcionaris de presons i del departament de Justícia ultimen un preacord en la negociació dels ajustos després d'una maratoniana negociació que s'ha perllongat més de vuit hores". I llavors jo dic: "Mmm, funcionaris de presons? Ah, sí, coi, aquells que van bloquejar diverses presons i van impedir fer el canvi de torn, cosa que va posar en risc la seguretat dels interns, dels companys i dels centres. Sí, sí, els mateixos que van tallar diverses vegades, i en hora punta, un dels principals carrers d'entrada a BCN, la qual cosa va causar un enorme perjudici a milers de persones. ¿I diu que han arribat a un acord? Home, doncs deu ser un gran acord perquè protestes d'aquest nivell només les convoques per aconseguir millores im-pres-cin-di-bles per al teu col·lectiu. (Nota de l'autor: ara de tot i de tothom se'n diu col·lectiu. Vostè i jo també som un col·lectiu; de dos, però col·lectiu.)"

I continuo llegint la notícia: "Segons fonts sindicals, el preacord a què han arribat CCOO, UGT, CATAC i CSIF implica que els funcionaris de presons veuran reduït un complement retributiu de 133 euros mensuals, que passarà a ser de 98, si bé augmentarà fins als 110 l'1 de gener del 2013 i fins als 120 l'1 de juliol d'aquell mateix any. A més, mantindran un altre complement de 95 € que ja cobraven. Un altre dels grans punts d'enfrontament han estat els 16 dies festius extraordinaris de què disposen els funcionaris de presons. L'acord final estableix que en perdran dos". Per tant, i resumint, l'acord consisteix a mantenir uns plus per valor de 215 euros i conservar 14 festius extres. Hooome, però com és que no van avisar-me!!! Si hagués sabut que les reivindicacions del col·lectiu eren tan i tan justes jo hauria anat a manifestar-me en solidaritat amb els companys (i les companyes). Sort que la pròxima vegada no hi faltaré.