Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

És trist robar, però més trist és retallar

Arribats a aquestes altures de la campanya electoral, i com sol succeir, la cosa s'anima i els despropòsits van pujant de to i de ritme. Samba pa ti, ciutadà que t'ho mires estupefacte. L'endemà mateix (vegeu la columna d'ahir) que una candidata del PP al Senat hagués de renunciar a la seva estimulant carrera política per haver penjat a internet un fotomuntatge amb Carme Chacón ensenyant un presumpte pit, va ser el PSC el que es va haver d'embeinar el que ja podem anomenar el Vídeo amb majúscules d'aquesta campanya. Hi apareixia, com ja saben vostès, un malalt que s'havia mort per falta d'assistència mèdica, com a conseqüència de les funestes retallades.

El que passa és que la gent no té sentit de l'humor. Tal com sostenia el molt desautoritzat cap de campanya del PSC, el senyor José Zaragoza, el Vídeo "ha pogut sobtar pel seu caràcter directe" però era necessari per "denunciar els greus perills de les polítiques de dretes". I tant. Despresos com som, oferim a continuació algunes idees de caràcter directe per a possibles nous espots electorals. Apunti, senyor Zaragoza.

Nens desnutrits pidolant a les portes de les esglésies per no haver rebut una escolarització digna i no haver tingut igualtat d'oportunitats en aquesta vida. Una família sencera (amb criatures, àvia i gos) calcinada en un incendi que els bombers no van poder apagar per falta de calés per pagar la manguera. Un pacient dins un escorxador (per manca de quiròfans) aguantant-se les vísceres amb les mans mentre un cirurgià l'opera de viu en viu amb un xerrac i una escarpra. Una mare soltera saltant per la finestra després d'haver abandonat el seu fill de mesos vora un contenidor d'escombraries, amb la carta de la denegació del PIRMI a la mà. La Gran Via de Barcelona sembrada de cadàvers en una manifestació d'indignats, amb un actor caracteritzat de Felip Puig disparant amb un bazuca enfilat dalt d'una tanqueta d'assalt. Joves universitaris morint congelats a l'entrada del metro, sota una nevada causada pel canvi climàtic, després que fossin desnonats del seu pis d'estudiants per no pagar el lloguer. Ancians, discapacitats i minusvàlids expirant de fam i set a les portes d'una oficina bancària, amb imatges superposades d'Artur Mas, Strauss-Kahn i Gaddafi.

El títol d'aquesta columna, finalment, podria servir d'eslògan per a la campanya. Llàstima, ja ho dic, que s'hagi posat de moda agafar-se-la amb paper de fumar i ara tothom li faci fàstics al senyor Zaragoza per la mateixa mena d'obra d'art que no fa tant li aplaudien. Sempre li quedarà un consol, i és que, després d'haver estat retirat (aquí caldria fer servir la paraula-talismà censurat), el Vídeo del cadàver al llit de l'hospital es convertirà en peça de culte, i sembrarà furor a les webs dels fans del cinema gore. Si a can PSC es decideixen a rodar alguna de les idees apuntades més amunt, poden encarregar-ne la direcció a Santiago Segura.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT