Publicitat
Publicitat

La trista figura

Aquesta setmana hem vist com vostè anava a la tele francesa i muntava una escena semblant a les de Lo que necesitas es amor . Homes que s'arrosseguen pels platós fent el paper de la trista figura perquè les dones els perdonin les seves "relacions inapropiades".

Em continua sobtant que tantes dones facin costat als seus marits quan es veuen implicats en un escàndol sexual. De cara a l'opinió pública són utilitzades com si fossin escuts humans. El missatge que hi ha implícit en aquesta actitud de suport absolut és: si ella m'ha perdonat, amb més raó vostès també haurien de fer-ho.

El comportament submís de la seva dona i de tantes altres que s'han trobat en aquesta situació només s'entén si veuen el matrimoni com una empresa familiar. La seva dona, quan va córrer als Estats Units per estar amb vostè, no ho feia tant com a esposa, sinó com a directora general d'una empresa imaginària: Strauss-Kahn SL. Quan hi ha el risc que el negoci se'n vagi a l'aigua, es fa el que calgui perquè no s'ensorri. I després ja en parlarem quan arribem a casa.

Això és el que m'imagino que devia fer vostè, ara fa uns dies, en la intimitat de la llar. Buscar el moment oportú per detallar-li a la seva dona què és el que va passar exactament en aquella habitació del Sofitel de Nova York. "A mi no m'has d'explicar res", li devia replicar la seva dona. "Te'n vas a la tele i davant de tot el país passes per la humiliació que em va tocar a mi fa uns mesos".

I així és com aquesta setmana vostè va utilitzar el telenotícies de TF1 com si fos el plató d'un reality show . Va concedir la seva primera entrevista després de quatre mesos de silenci, amb to de penediment, capcot i amb la cua entre cames. Ho va fer quan ja han retirat tots els càrrecs contra vostè i quan finalment ja ha pogut sortir dels Estats Units.

Quin cas més estrany, el seu. Tan sorprenent va ser la seva detenció fulgurant com la desaparició meteòrica de tots els càrrecs contra vostè. M'he tornat tan malpensat que no m'estranyaria que vostè també hagués acabat formant part del complot i pactant una sortida negociada: "Jo no seré el candidat socialista a les eleccions franceses [com intentaven evitar els seus enemics], però vosaltres no em fareu anar a judici". D'aquesta manera tots hi sortirien guanyant. Tots menys la cambrera que el va denunciar. Pe rò qui hi pensa, en la cambrera?

L'antiamericanisme i el patriotisme francès també l'han ajudat durant aquests mesos. A França el seu cas s'ha volgut interpretar com un altre menyspreu dels Estats Units a Europa. Per això vostè no va dir ni piu a Nova York i només ha parlat quan finalment ha tornat a casa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT