Publicitat
Publicitat

Un tsunami de caspa

Diuen els del PP que, quan guanyin les eleccions, pensen reobrir el Valle de los Caídos. Per als turistes, diuen. La gent del PP considera una llàstima que les amables persones estrangeres que cada any s'animen a visitar Madrid i els seus voltants es perdin aquesta joia de l'arquitectura de l'horror, així com la infàmia que representa, i que els comerciants de San Lorenzo del Escorial es vegin obligats pels pèrfids socialistes a veure's privats d'aital bicoca. Així doncs, veuen necessari tornar-lo a obrir perquè el visiti qui vulgui. És una excel·lent idea, no només pels beneficis que pot reportar al sector turístic, per al qual mai no podrem tenir prou desvetllaments, sinó també per al foment de la memòria històrica. Ja que s'hi posen, podrien exhumar el cadàver del petit gran sàtrapa (de ben segur es deu mantenir incorrupte, com el prepuci de sant Golobard) i exhibir-lo a l'entrada dins una urna il·luminada amb fluorescents blaus. També poden vendre souvenirs, com ara rèpliques del Meyba que va lluir Fraga a Palomares, còpies emmarcades de les sentències d'execució dictades pel règim franquista, garrots vils en miniatura o paisatges a l'oli del tinent coronel Tejero. De la seguretat podria ser-ne encarregat Ricardo Sáenz de Ynestrillas, ara que ha abandonat la militància d'extrema dreta i es dedica -evidentment- a escriure llibres. Ell tindria cura de no deixar-hi entrar negres ni homosexuals, ni tampoc dones que no anessin acompanyades d'algun home i amb el cap degudament cobert amb un vel. Ja ens imaginem les bufetades que intercanviarien els turistes per ser els primers a gaudir d'una atracció tan formidable.

Per altra banda, tampoc no hi ha cap motiu per limitar l'operació al Valle de los Caídos. Seria magnífic aprofitar l'embranzida i restituir, a les places d'Espanya sencera, les estàtues eqüestres de Franco, tan vistoses com eren. A més, tenint en compte que la darrera va ser retirada l'any 2008 (a Santander), es pot ben dir que estem més acostumats a viure amb elles que sense. Podrien modernitzar-les una mica, això sí, i fer-les articulades, de tal manera que, en introduir-hi un euro, el cavall mogués les potes i Franco es tragués la gorra, mentre sona el Cara al sol a tota pastilla. I per cert, ara que hi torna a haver debat sobre les estàtues humanes de les Rambles, es podria estudiar deixar-les actuar sempre que ho fessin disfressades de Sanjurjo, Mola o Millán Astray.

És obvi que el PP té un problema amb Franco. O, més ben dit, que no en té cap: el partit s'ha negat formalment a condemnar o repudiar el règim franquista, i més d'un dirigent seu s'hi ha referit en termes elogiosos. No fa gaire temps, les manifestacions peperes contra l'avortament i els drets dels gais, amb tot de bisbes marxosos al capdavant de la gresca, ens van fer reviure les estampes més ràncies del nacionalcatolicisme. Si aquesta gent és la que ha de manar, podem estar segurs que no morirem ofegats per la crisi, sinó negats en un mar de caspa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT