Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Les ulleres i les rodonors invictes

Fa tot just un parell de dies que vaig acceptar al Facebook la requesta d'un perfil misteriosament anomenat Rodonorsinvictes VAE. Misteri? En realitat, cap ni un: VAE són les inicials de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes en llengua catalana més importants del segle XX, i les "rodonors invictes" són les que ell mateix glossava en un dels seus fastuosos poemes eròtics: "(...) fins que va entrar-te per complet, i jo / evoque els pèls de l'entrecuix pegant / cops a les teues rodonors invictes". Per altra banda, "rodonors invictes" és també el nom d'una associació dedicada a la difusió, celebració i admiració de la frondosa obra del poeta de Burjassot, de qui Joan Fuster -un altre gegant del nostre temps- va dir que "feia segles que al País Valencià no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent". Ni al País Valencià ni enlloc, gosaríem afegir.

La poesia d'Estellés no esgota mai la seva vigència: ben al contrari, sembla que aquesta es vagi engrandint dia a dia d'ençà de la seva mort l'any 1993, guanyant noves lleves de lectors i trobant noves formes de penetració (mai més ben dit, en el seu cas). Sense anar més lluny, dimarts que ve tindrà lloc al Romea l'estrena de Poseu-me les ulleres , un espectacle teatral sobre Estellés i la seva poesia concebut i dirigit per Pep Tosar i que compta amb els bons oficis escènics de la companyia Teatre del Micalet, del gran músic Miquel Gil i de la ballarina Isabel Anyó, néta del poeta.

Tosar ja havia construït anteriorment dramatúrgies a partir de textos de grans poetes ( La casa en obres , sobre la poesia de Blai Bonet, o Esquena de ganivet , sobre la de Damià Huguet) amb resultats excel·lents, de manera que només la seva presència al capdavant del projecte constitueix tota una garantia. I sens dubte és una notícia digna de ser celebrada ("un miracle", en paraules del mateix Tosar) que Poseu-me les ulleres no s'hagi limitat a les representacions que ja ha tingut a València, sinó que també hagi pogut venir a Barcelona, en un itinerari que hauria de ser natural però que encara avui pateix tota casta d'entrebancs. Correspon, doncs, felicitar el Teatre Romea per l'encert d'oferir aquest espectacle al públic barceloní (en plena coherència, tot sigui dit, amb la interessant direcció artística que en els últims anys ha tingut aquesta sala, primer amb Calixto Bieito i ara amb Julio Manrique).

Tenim un record feliç de Coral romput , una altra proposta escènica de primer nivell basada en la poesia de Vicent Andrés Estellés i les cançons d'Ovidi Montllor i Toti Soler, amb actors com Pere Arquillué, Eduard Farelo i Montserrat Carulla sota la batuta de Joan Ollé. Ara és el torn d'aquest Poseu-me les ulleres , que es podrà veure fins al proper dia 23, i a fe que no ens ho pensem perdre. Les rodonors que tant agradaven a Estellés (potser volia que l'enterressin amb les ulleres per no perdre's les que pogués trobar a l'altre barri) segueixen i seguiran afortunadament invictes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT