Publicitat
Publicitat

Un tast de català

Els últims estertors, espetecs o espeternecs?

Vivim aquests dies la fi d'alguns dictadors. Són agonies perilloses perquè el tirà acorralat pot fer encara molt mal. En castellà en diuen " los últimos coletazos ", però nosaltres no n'hauríem de dir ni cuades ni cops de cua sinó "els últims espeternecs". Un espeternec no és cap soroll. És un moviment agitat de cames típic de nen enrabiat. I és que el final de líders com Gaddafi s'assembla molt a una rebequeria, tot i ser dramàtica i sagnant.

Sí que té a veure amb soroll espetec , derivat d' espetegar , que ve de pet .

Espetec també vol dir fuet (del de menjar), perquè una fuetada fa aquest soroll breu i sec. Per semblança fonètica, alguns parlen dels últims espetecs d'una dictadura, però el pet d'espeternec és resultat d'una metàtesi: un canvi en l'ordre dels sons que els parlants fan de manera espontània per facilitar la pronúncia d'una paraula. D' espernetegar (costa de dir) es va passar a espeternegar , i el que derivava de perna , forma dialectal de cama , ara sembla derivar de pet .

L' estertor , en canvi, és un ronc, i fa referència al respirar fort propi de l'agonia. En català en diem ranera . Tot i que estertor ve del llatí, és a l'Alcover-Moll i es troba en bons escriptors, avui no és normatiu. Però, en tot cas, no sembla gaire adequat relacionar els últims estertors amb la repressió violenta, perquè els roncs d'un moribund difícilment poden fer mal a ningú.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT