Si les urnes s'avancen, enxampen el PSC sense un líder clar
De tenir-ho tot, a no tenir clar ni qui, ni on, ni quan podrà exercir el poder altra vegada. El PSC es pot trobar amb unes eleccions anticipades sense haver fet el dol de la seva pèrdua d'espai i sense tenir una estructura interna sòlida que el situï a la campanya electoral amb un lideratge alternatiu.
Si el carreró sense sortida d'Artur Mas davant el rebuig de la Moncloa al pacte fiscal el pot empènyer a les urnes amb l'estat propi en el programa, el PSC es pot trobar que no sap qui li plantarà cara ni amb quin discurs. Cap de les dues incògnites està resolta. Dins del mateix partit reclamen unes primàries, perquè el rellotge corre sense que Pere Navarro sigui el candidat incontestable. Però unes primàries, que l'enfrontarien amb altres candidats del partit, el poden deixar tocat a la graella de sortida electoral.
L'aparell del PSC ha maldat per buscar una unitat que no es fa visible. Àngel Ros, Marina Geli, Montserrat Tura, Ernest Maragall, Antoni Castells i el mateix Joaquim Nadal no deixen d'expressar opinions que s'escapen de la línia oficial PSOE-PSC. Ara bé, aquests polítics, que tantes responsabilitats públiques han compartit, no semblen disposats a presentar una alternativa única. Mentrestant, una generació més jove pot fer el pas endavant: Rocío Martínez-Sampere.
Tant si les eleccions s'anticipen com si no els propers mesos el govern Mas, amb qui el vulgui ajudar, prendrà decisions que poden ser històriques. La posició del PSOE davant del pacte fiscal no li permet festejar de debò amb el PSC i, per tant, els socialistes queden sense espai per recuperar la centralitat en l'escena política catalana. En un moment decisiu, poden perdre el poc protagonisme que els queda i ERC, si garanteix l'estabilitat al govern Mas, els pot esgarrapar encara més l'espai que les urnes ja els van prendre. Si no volen quedar fora de joc, triar una veu que els lideri en les futures eleccions catalanes comença a córrer pressa.
