Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Els vassalls

Al'ARA d'abans-d'ahir hi havia una entrevista de Sara González al perruquer Pascual Iranzo. Com que és qui talla els cabells a Joan Carles I, el cinegètic , la periodista li preguntava com se troba el monarca després de les últimes taques en la institució. Ell deia: "Està afectat, però és una gran persona que està contínuament pendent del país. Malgrat el que es digui, és molt senzill, no vol ostentació al seu entorn. Ni tan sols vol que li diguin majestat. Jo el tracto de vós. El rei i la seva família són persones intel·ligents i tenen present que el país està per sobre de tot".

M'entendreixen les persones que donen valor a la senzillesa dels rics i dels poderosos. Les que valoren que els rics i poderosos, que figura que podrien no ser-ho, de senzills, ho siguin. Els demanen, en el fons, una certa hipocresia. Tenen privilegis, però està bé que no els refreguin per la cara dels vassalls. Els sembla admirable que ells, que es poden pagar els restaurants més cars del món (i de fet se'ls paguen) declarin, per exemple, que el seu menjar preferit són els ous ferrats. Si ho diem nosaltres, en canvi, no té cap gràcia. Al contrari. Val més que ens agradin, els ous ferrats, perquè, a diferència d'ells, dels rics, nosaltres no podem triar. Per això, la famosa campetxania del monarca figura que és un valor, mentre que en vostè es donaria per suposada. Només faltaria que vostè, a sobre de pobre, fos estirat. Que ell, en canvi, de tant en tant "se salti el protocol", l'acosta al populatxo.

Però si l'acosta al populatxo és precisament perquè n'és lluny. Perquè hi ha protocol. Si el monarca "ni tan sols vol que li diguin majestat" és perquè figura que té uns servents que li han de dir majestat. Això sí, en Pascual Iranzo el tracta de vós, perquè una cosa és ser senzill i una altra és ser com tothom.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT