Publicitat
Publicitat

Un vell amb un comandament a distància

Hi havia algunes diferències. Ella tenia un ximpanzé mort. Ell, un búfal d'aigua viu. Ella tenia un Isotta Fraschini entapissat amb pell de lleopard. Ell, una furgoneta Suzuki. Ella feia servir perfum de nards. Ell, xarop de civada, una mena de Viagra d'herbes. A ella li agradava el xampany i el caviar. A ell, la coca-cola i la pepsi. Ella tenia un guió. Ell, un Alcorà. Ella tenia un telèfon blanc. Ell no en tenia cap.

Però les semblances eren sorprenents. La reina del glamur, assassina i ja caduca, i el rei del terror, assassí i ja caduc, necessitaven conductors per relacionar-se amb el món. Casats múltiples vegades, tots dos vivien amb persones que tenien la meitat d'edat que ells, instal·lats còmodament en cares residències que els aïllaven de l'exterior, mirant inútilment, ben empolainats, vells vídeos d'ells mateixos, amb l'esperança d'espectaculars retorns que captivarien els seus admiradors.

Però la justícia va pujar les escales amb passos feixucs.

Potser és perquè el lloc on vaig veure els vídeos d'Ossama bin Laden publicats per l'administració Obama va ser el Sunset Tower Hotel, al Sunset Boulevard, però quan el vaig veure tancat a la seva habitació, patètic, amb aquella barba blanca i tapat amb una manta, admirant a la pantalla imatges d'ell mateix en el seu millor moment, mare meva!, s'assemblava tant a Norma Desmond! (Amb un toc del Woody Allen de Bananas. ) "Jo sóc gran -podria haver dit amb un somriure sarcàstic-. Són les memòries USB les que s'han fet petites".

La CIA està manipulant psicològicament Al-Qaida en intentar presentar el líder com un personatge llastimós, i també el Pakistan, a qui envia el missatge que potser tenim fins i tot més informació de la que tenim i que als pakistanesos, amb el seu doble joc, els convé col·laborar amb nosaltres perquè, si no, els farem posar vermells.

Crec que no ens ha d'amoïnar la possibilitat d'inflamar els d'Al-Qaida. Aquests ja vénen preinflamats. Però el missatge de propaganda de la CIA és una mica confús. D'una banda, Bin Laden sembla risible, un vell amb un comandament a distància atrapat en un dormitori. De l'altra, fonts del servei d'intel·ligència afirmen que aquest Bin Laden enclaustrat i tapat amb una manta encara era una amenaça i seguia tramant més catàstrofes aèries. ¿Digne de llàstima o poderós? Decidiu-ho vosaltres mateixos.

Quan els polítics nord-americans volien espantar el món amb l'amenaça de la Unió Soviètica, ensenyaven fotos de míssils. Però ara, a l'era de la tecnologia i el terror, les temibles amenaces provenen d'adversaris molt més casolans. Poden sorgir de l'anodí tercer pis d'una casa en un pintoresc poblet del Pakistan.

El fet que Bin Laden no s'assemblés a un d'aquells dolents que a les pel·lícules de James Bond es passegen per amagatalls sofisticats no el convertia en una amenaça menor.

La mitificació del monstre i els numerets com a estrella de vídeo s'han acabat. Ara Hollywood hi dirà la seva. Probablement en aquest mateix moment algú presenta a la cadena televisiva Bravo una proposta per a una nova tongada de la sèrie The real housewives ...: The real housewives of Abbottabad .

Però els que estan més ben situats són la directora Kathryn Bigelow i el guionista Mark Boal, la parella que va guanyar l'Oscar amb The hurt locker ( En terra hostil ), una pel·lícula sobre una unitat de soldats especialitzats en la desactivació de bombes a l'Iraq; és tan tensa que tens la sensació que el cap t'esclatarà. Boal, que vivia a Nova York i l'11-S va anar a la Zona Zero, ha cobert les guerres de l'Afganistan i l'Iraq fent de periodista. Ell i Bigelow van començar a fer una pel·lícula sobre la persecució de Bin Laden el 2008, una època en què el dirigent terrorista no era una prioritat per al president George W. Bush ni per als peixos grossos de Hollywood. "Vista la manca d'entusiasme que vam trobar quan buscàvem finançament per a The hurt locker , la Kathryn o jo vam pensar que potser no era mal senyal que el que fèiem no interessés", afirmava mordaç Boal.

Els estudis cinematogràfics no volen fer pel·lícules sobre guerres impopulars en què encara estiguem encallats, però Boal, que ara viu aquí, no hi està d'acord: "Per què hem d'esperar? Potser ja estaré jubilat quan sortim de l'Afganistan. ¿No voleu viure en un món en què els artistes l'armin quan calgui en el món de la cultura?" Sap, però, que armar-la al voltant de Bin Laden pot ser perillós i és conscient de les repercussions que pot tenir en matèria de seguretat.

Bigelow i ell van comprar els drets d'un llibre escrit sota pseudònim per un comandant de la Delta Force a Tora Bora, on Bin Laden es va esfumar el 2001. Fa aproximadament un any Boal es va assabentar que s'havia intensificat la persecució de Bin Laden.

Després la unitat número 6 dels Navy Seals va caure del cel del Pakistan. I ara el duo, que planeja estrenar el 2012, té un final emocionant i uns financers emocionats: "La veritat és que ara rebem més trucades d'estudis cinematogràfics -diu Boal amb ironia-. Estàvem fent una pel·lícula que s'acabava a Tora Bora amb Bin Laden encara viu. Ara tenim un final definitiu".

Diu que l'han sorprès algunes reaccions de l'esquerra contra l'actuació dels Navy Seals amb Bin Laden: "El debat sobre la necessitat de portar-lo a judici és com mirar-li les dents a un cavall regalat".

Bin Laden està llest per al seu primer pla. Però serà menys afavoridor -i més definitiu- del que volia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT