Es ven columnista (baratet)
Joan Tardà, diputat perpetu d’ERC al Congrés de Madrid, va ficar ahir el dit dins la nafra. “L’oligarquia catalana compra periodistes i tertulians”, va afirmar, precisament en el decurs d’una tertúlia radiofònica a El matí de Catalunya Ràdio. Aquesta observació tan contundent va causar una certa perplexitat en la directora de l’espai, Mònica Terribas, de la qual va fer cabal el mateix Tardà: “T’has escandalitzat”, li va amollar el diputat a la periodista. Ella, amb una paciència infinita, va respondre: “No m’he escandalitzat gens ni mica, però una acusació com aquesta hauria d’anar acompanyada de noms i cognoms. Qui són els periodistes i tertulians comprats, i per qui?” Aquí, el savi Tardà es va com despistar i no va saber ben bé què dir. Va forfollar alguna cosa sobre CaixaBank i sobre el Banc Sabadell, i després va tornar a repetir la paraula oligarquia, que pel que es veu li agrada molt.
Bé, posem les cartes damunt la taula: Joan Tardà ens ha descobert. Periodistes, tertulians i columnistes (fins i tot els ínfims, com un servidor) estem a sou dels poders fàctics, amb el propòsit conxorxat d’avortar una Catalunya lliure, sobirana i socialista, que seria l’enveja de totes les nacions del món. Només que es va quedar curt a l’hora de denunciar les entitats responsables d’aquesta situació: CaixaBank i el Banc Sabadell unten les butxaques de l’Iu Forn i de l’Empar Moliner, però en el cas d’un servidor, més humil i casolà, la beneficència va a càrrec de la mallorquina Colonya, la Caixa de Pollença, que patrocina aquesta columna. Ara mateix estic esperant el taló, que amb el tema de les vacances de Setmana Santa s’ha endarrerit una mica. En el cas de gent grossa com Carles Capdevila, Antoni Bassas, Cristina Ros, Ignasi Aragay, Jaume Perelló o David Miró, el seu finançament depèn d’altíssimes instàncies com l’FMI, la CIA o el Mossad. No diré res més perquè compartir segons quina informació podria posar la seva seguretat en perill, amables lectors. Hi ha coses que sabem els del gremi, però que la turba feroce, que són vostès, no necessiten conèixer si volen viure tranquils.
Acabo l’article i l’envio al Toni Güell, coordinador d’opinió de l’ARA, que ja el deu estar esperant després de tancar unes operacions amb la Banca Vaticana que ara no vénen al cas. Com ha assenyalat el perspicaç Joan Tardà, dins el món del periodisme (així el d’opinió com el d’informació) hi ha molt de mantecado. Era hora que vostès ho sabessin. Propulsarem o ens carregarem el procés sobiranista, segons qui pagui millor i més aviat. Segons el que vostès desitgin poden organitzar una col·lecta, i després en parlarem amb el millor postor. Això sí, com he dit abans les tarifes varien en funció de la importància del periodista: jo mateix em deixo dictar consignes per un preu més que mòdic, i darrerament fins i tot he fet rebaixes, perquè a l’oligarquia no se la pot extorsionar. Vostès demanin, i si paguen com i quan toca fins i tot escriuré que Joan Tardà és un parlamentari excel·lent.
