La veritable amenaça contra el català és al Tribunal Constitucional
L'espectacle lamentable ofert pel president del TSJC, el senyor Miguel Ángel Gimeno, que ahir va rectificar i va admetre que la interlocutòria sobre el català sí que afecta tot el sistema d'immersió lingüística i no només els casos de les tres famílies denunciants ha provocat autèntica confusió sobre l'abast de la sentència del Suprem. No ens podem enganyar: la sentència sí que és una amenaça seriosa al sistema educatiu català tot i que hi ha marge perquè els seus efectes pràctics siguin limitats.
El Govern, segurament influït per la confusió causada pel mateix TSJC, ha optat en un primer moment per minimitzar el perill per no provocar un conflicte més gran i generar un estat d'alarma entre mestres i pares quan falten pocs dies per a l'inici del curs. Ara, però, cal fer un pas més i liderar la resposta social i política a l'amenaça que suposa no només aquesta sentència, sinó la que pot dictar més endavant el Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació aprovada l'any 2009 per CiU, PSC i ERC (i el suport parcial d'ICV-EUiA). És aquesta la llei que fixa la presència del català a l'escola i la que es va fer, entre altres coses, per blindar la immersió. Si, com és previsible, el TC la tomba i obliga a incloure el castellà com a llengua vehicular, estarem davant d'un atac directe al cor de l'escola en català i fins i tot a la cohesió social.
L'únic que pot evitar aquest escenari és el PP, si retira el recurs d'inconstitucionalitat. Tots els partits i la societat civil haurien d'unir-se per exigir al PP que retiri un recurs que representa una autèntica amenaça per a la unitat civil. I per fer-li veure que no tindrà un paper important en el joc polític català fins que renunciï a jugar amb el foc de la llengua. I si arribés el cas, l'esquerra hauria d'oferir suport al president Mas perquè pugui prescindir d'uns socis incòmodes que, tot cal dir-ho, ja es van presentar a les eleccions catalanes amb la promesa d'acabar amb la immersió.