El veritable objectiu de l’atac terrorista de Londres
Un terrorista sol, del perfil dels anomenats llops solitaris, va provocar ahir el pànic al centre de Londres envestint amb un cotxe els vianants i apunyalant un policia. El balanç final va ser de quatre morts: dos vianants, el policia apunyalat i el terrorista, que va ser abatut a trets, a més d’una vintena de ferits. L’atac va tenir lloc a les portes de Westminster, seu del Parlament britànic, just un any després dels atemptats de Brussel·les, on van morir 35 persones i 300 més van resultar ferides. És obvi que l’objectiu dels jihadistes era colpejar una de les capitals europees per recordar que encara tenen una elevada capacitat mortífera tot i les derrotes militars constants que estan patint sobre el terreny, tant a Síria com a l’Iraq.
L’atemptat de Londres, com abans el de Niça, demostra com és de fàcil, quan s’està disposat a morir en l’intent, causar una tragèdia. Tot i així, la ciutadania i les autoritats han de mantenir la calma i no sobreactuar per no amplificar el ressò mediàtic i psicològic d’aquests atemptats. És un equilibri difícil.
Organitzacions com l’Estat Islàmic viuen bàsicament de la propaganda, i d’aquí la importància d’operacions policials com la d’ahir a Roda de Ter (Osona) i a Benetússer (Horta Sud), que han permès detenir persones que es dedicaven a captar aspirants a terroristes. La prevenció d’atemptats ha de continuar sent l’objectiu principal d’una política de seguretat efectiva.
En última instància, els terroristes poden destrossar desenes (París, Brussel·les), centenars (Madrid 2004) o fins i tot milers de vides (11-S de 2001), però no estan, o no haurien d’estar, en condicions de fer caure els nostres sistemes democràtics, que és el seu objectiu a llarg termini. Això sí, poden inocular el virus de l’odi i la intransigència en les nostres societats, convertir-nos en persones desconfiades respecte a l’estranger, i fer-nos viure en una mena de paranoia antiterrorista constant. Aquesta és una part central de la seva estratègia, i la victòria de polítics populistes i islamòfobs els convé perquè saben que els acabaria retroalimentant.
Per això, és necessari ser molt conscients que el que més molesta els jihadistes és el nostre sistema de llibertats, al qual no podem ni devem renunciar sota cap concepte.
