La via política, en perill
Els procediments legals del Parlament, aprovats pel poble català, han estat abolits aquesta setmana. Els mateixos juristes de la Generalitat i el Consell de Garanties Estatutàries van advertir la presidenta Forcadell que estava violant lleis que emanen del nostre propi Estatut. JxSí i la CUP argumenten que aquest és el mandat del poble de Catalunya. Qui té raó?
Aviat això no importarà, perquè en fer un referèndum unilateral i guanyar el sí, tindrem dues institucions, estat espanyol i estat català, que afirmaran ser les legítimes. Una dirà que l’altra és il·legal. I aquesta argumentarà que la primera ja està abolida pel poble català que va anar a les urnes l’1-O.
Un referèndum mitjançant un procediment de legalitat no consensuat modifica la naturalesa del conflicte: deixa de ser polític i passa a ser de legitimitats. I els conflictes sobre legitimitats es dirimeixen, històricament, de dues formes: o totes dues institucions acorden un arbitratge internacional, o queda tot al més fort: repressió policial que pot i sol anar acompanyada d’enfrontaments entre civils. Sempre ha estat així.
Independentistes i no independentistes han estat exemplars en el seu pacifisme. Ningú no està per aquesta tasca. Però la qüestió és: ¿què faran les institucions que negaran la legitimitat de l’altre per fer complir la llei que cadascuna afirmarà democràticament vàlida?
La via política s’acosta a un punt de no retorn. I anirem a una de les tres sortides. No veig un arbitratge acordat, així que no podem perdre la via política. Això suposa que ambdues parts rectifiquin primer. I totes dues hauran de cedir després. No abandonem aquesta via, no avancem cap a un conflicte de legitimitats perquè aquest és el punt en què, precisament, les institucions perden el control.
