Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Les víctimes de Castelldefels

Perdonin la columna impopular. He llegit, aquests dies, que s'han fet "homenatges" a les víctimes mortals del tren de Castelldefels, que fa un any van travessar la via per anar de revetlla. Com que la majoria de víctimes eren equatorianes, el cònsol de l'Equador troba que ha de fer declaracions i ha demanat que "s'investiguin els fets, que no es doni tota la culpa als joves". És de bojos.

Una cosa és record, l'altra, homenatge. Homenatge es fa a persones que van perdre la vida de manera tràgica, però heroica. Per exemple, uns soldats en missió humanitària, les víctimes d'unes riuades. Però no a uns que van travessar la via del tren en lloc de creuar pel pas soterrani com tothom. Qui en pot tenir la culpa a part d'ells?

Comprenc molt bé el dolor de les seves pobres famílies. Quan jo tenia vint anys vaig travessar vies del tren i és qüestió de sort que avui sigui viva. Però si m'hagués mort, si m'hagués ferit, no seria una heroïna, ni una víctima del sistema deficient de senyalització de Renfe. No hauria de sortir l'ambaixador català per demanar que no se'm donés tota la culpa a mi.

El cònsol de l'Equador deixaria que els seus fills travessessin la via del tren per anar a la platja a fer una festa? Deixaria que ho fessin encara que el pas soterrani estigués molt ple de gent? Si la resposta és no, trobo que s'hauria d'abstenir de dir res més. Diu la pobra mare d'una nena de setze anys morta que "la tragèdia es podria haver evitat". Doncs per desgràcia, sí.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT