La vida articulada de l'Espinàs

Aquest diari celebra avui els 85 anys de Josep Maria Espinàs, i a cada pàgina hi trobareu alguna frase seva, fins a vuitanta-cinc. A la tardor tindrem nova obra: un dietari de trenta-cinc anys basat en els seus articles a la premsa diària. El títol, contundent, perfecte: Una vida articulada . El gran secret de l'escriptor el defineix molt bé l'editora Isabel Martí, i és la independència: "No desviar-se ni un mil·límetre davant de modes, capelletes i oportunitats, saber que en les coses senzilles i concretes -si hi ha ofici i caràcter- s'hi amaga la grandesa literària del que vibra i és rodó". Algú pot trobar sorprenent que hagi fet viatges a peu, traduït Brassens, creat cançons per a nens, escrit l'himne del Barça o publicat un article cada dia durant tres dècades i mitja. No pot ser més coherent: és un escriptor majúscul que s'estima el ritme i la melodia, i els posa al servei de la seva capacitat d'observar i associar idees. L'Espinàs convenç, enraona. Té la raó perquè se t'emporta i la construïu junts mentre l'acompanyes. L'ambició és total i es basa a ser precís i auster, a dominar el llenguatge en lloc de deixar que et domini. No ha volgut ser esclau de ningú, tampoc del propi estil. La seva marca vital és ser lliure per anar-se articulant dia a dia, i per molts anys.