La vigilància és més efectiva que un internament massa tard
Els menors d'edat detinguts per haver comès diferents delictes van disminuir un 13% l'any passat, en què, a més, es van registrar un 8% menys de detencions d'adolescents reincidents, segons la conselleria de Justícia. Però hi ha una dada del tot inquietant i que no millora: sis de cada deu delinqüents menors que per haver comès delictes greus o per múltiple reincidència són enviats a centres d'internament -en lloc d'aplicar-los simplement mesures reeducatives- tornen a delinquir quan surten de nou al carrer. És una proporció que reforça la sensació d'inseguretat dels ciutadans.
La reincidència és una de les cares d'una justícia poc àgil a l'hora d'executar les sentències o de mantenir informades les fiscalies sobre les detencions de reincidents. L'internament no funciona perquè es triga tant a enviar els joves als centres que, d'una banda, no prenen consciència de la gravetat de la seva conducta i, de l'altra, mentre segueixen lliures van delinquint fins que, en alguns casos, quan arriben als centres, són ja gairebé irreversibles. Justícia fa un seguiment dels interns un cop surten, i aquest seguiment hauria d'acostar-se al màxim a una tutela que en controlés de debò l'evolució. Perquè la reincidència dels joves delinqüents sota llibertat vigilada cau a la meitat (un 29%).
A més, les dades sobre la reincidència dels menors delinqüents que es treuen del carrer ens ha de fer reflexionar sobre l'efectivitat d'internar-los sense incidir en l'entorn que els va empènyer a delinquir -els amics, les bandes o la mateixa família- i que és garantia de recaiguda. La societat no pot ser aliena al problema. Un estudi de Justícia del 2010 revelava que el fracàs escolar -i no les drogues, contra la creença general- és el factor que més pesa en la reincidència dels joves. Cal, a més, tirar endavant un vell projecte de què s'ha parlat durant anys i que encara no és real: elaborar un registre de faltes i de delictes, que permeti conèixer el bagatge delictiu.
