La virolla de la Fórmula 1 / Una autopista a la finestra
La virolla de la Fórmula 1
Salvador Servià (Pals, Baix Empordà) té un problema. Com a director del Circuit de Catalunya li toca gestionar la retallada i corre el risc de ser assenyalat com l'home que deixi Montmeló sense la Fórmula 1. De moment, té un roc a la faixa: un contracte signat que garanteix que tindrem carreres fins al 2016. Artur Mas, però, ha de complir amb un objectiu de dèficit i si tanca quiròfans i amputa la sisena hora, també és lògic que intenti estalviar-se una bona picossada del que costa muntar una cursa de Fórmula 1, que, per a més inri, porta el nom de Gran Premi d'Espanya. Però intentar que Vettel, Hamilton i Alonso tornin a Montmeló el 20 de maig del 2012 passa, a hores d'ara, per entendre's amb Bernie Ecclestone i, aquí, tot comença a anar de mal borràs.
En una negociació, les dues parts han d'estar disposades a cedir alguna cosa en algun moment i el que no va pensar Artur Mas és que Ecclestone no està disposat a fer, mai, una sola passa enrere. I menys si hi ha diners pel mig. I, encara menys, si sap que si no fa la cursa al circuit estable de Catalunya ho farà al circuit urbà de València. Amb aquesta variable, saber que hi ha voltors que sempre estan a l'aguait, tampoc no hi comptava, el govern de la Generalitat. Tant se val que el País Valencià no tingui uns números més bons que els de Catalunya. Si el que es tracta és de fer una volta pel circuit, amb un Ferrari descapotable, a Francisco Camps no li importa gens ni mica continuar-se endeutant.
Com va dir ahir el mateix Servià a El món a RAC1 , "els uns penquem i els altres són uns penques". A Montecarlo, al Dakar o en mil ral·lis, Servià ha hagut de gestionar revolts i dificultats. Esperem que, ara, sàpiga reconduir aquesta situació sense derrapar.
Una autopista a la finestra
Josep Pla (Palafrugell, Baix Empordà) no ha pogut veure la inauguració de la C-31, l'autovia que ha de desembussar la Costa Brava els dos mesos d'estiu i alguns caps de setmana amb pretensions de pont. M'hauria agradat saber què n'hauria escrit, amb la seva ploma esmolada, d'aquests quatre carrils que comencen (o acaben, segons com es miri) a tocar del Mas Pla de Llofriu. De fet, les seves terres han quedat encerclades per dues rotondes, aquest invent francès, impersonal, que adotzena pobles i paisatges. Una rotonda et centrifuga cap a Palamós, Pals o la Bisbal. L'altra rotonda, amb pretensions de gran ciutat, l'han batejada com Palafrugell Nord. De fet, és la porta d'entrada d'un polígon de fàbriques i magatzems que ha unit, definitivament, amb solució de continuïtat, Llofriu i Palafrugell. Allà on Josep Pla veia camps ara hi tindria postals industrials: Trefinos, Germobles, Point Material per a l'Obra, Mayola Construccions Metàl·liques… És un polígon trist, a mig fer. O a mig desfer per culpa de la crisi. En queda poc, del que va escriure Josep Pla del seu poble el 1958. "Llofriu és un poble de pagès de terres magres -un poble pagès cent per cent- tancat, pobre, sofert, de gent molt retinguda, que fa una vida arcaica. És un poble molt fred i sempre hi ha, amb referència a Palafrugell, dos o tres graus de sofriment de diferència. Llofriu té recolzades molt boniques, idíl·liques, com saben els pocs pintors que hi han estat".
Avui, els pintors que anessin als rodals del Mas Pla s'haurien de conformar plantant el cavallet davant d'un camp de gira-sols, ufanosos entre Sant Joan i Sant Pere, que són un oasi en un dels quatre costats del mas.
"Salvem l'Empordà!" Esclar que sí, però ja hem fet salat.
