La virtut de quedar-se calladet

Un dels personatges del cap de setmana ha estat un tal Juan Antonio Serrano, president de la Federació d'Hostaleria de Lleida i també de la Vall d'Aran. El senyor Serrano ha dit coses com que els hostalers "estan profundament indignats per la informació exagerada i faltada de rigor que s'ha donat durant la setmana respecte a les previsions climatològiques que ha fet que el Pirineu estigui pràcticament buit" (nota per al senyor Serrano: les previsions mai són climatològiques , sinó meteorològiques ), que "l'alerta per temporal ha causat greus danys al sector", que "és una vergonya com han estat alarmant i dramatitzant sobre la situació com si arribés un tornado o la fi del món" i la més bonica: "No sé si sóc en un país normal o en una república bananera".

És possible que el senyor Serrano sigui d'aquelles persones per a les quals és molt difícil caminar i mastegar xiclet a la vegada. Així s'entén que estar tan ocupat atenent les trucades dels milions d'anul·lacions (o més) perpetrades per una població en estat de pànic alarmat l'impedís assabentar-se que la matinada de divendres va ser una de les més fredes i ventoses de les últimes dècades als Pirineus, amb 23 sota zero i cops de vent de 133,6 km/h a Boí, -22,9 i 151,2 km/h a Espot i -18 i 122,4 km/h a Núria. Pobre, tampoc devia poder saber que, amb aquestes condicions, la sensació de fred a la república bananera va ser d'entre 50 i 60 graus sota zero. Ni tampoc que l'alarma injustificable va ser tan gran que el temporal va obligar a tancar Boí Taüll Resort, Grandvalira, Espot Esquí, Port Ainé, Tavascan i Vallter 2000, i 5 estacions més van funcionar al 10%.

Naturalment, en una situació com aquesta són molt més importants les reserves que la prevenció, oi, senyor Serrano? Doncs res, escolti, una abraçada a l'espera de sentir-li dir que aquest any no ha nevat per culpa de la informació exagerada i faltada de rigor.