Publicitat
Publicitat

'Si vis pacem, para bellum'

Hi ha molta gent que troba censurable el fet que un premi Nobel de la pau -com ara Barack Obama- ordeni l'assassinat d'algú -com ara Bin Laden- i a sobre ho presenti com un èxit indiscutible. Ho troben contradictori, diuen. Ahir mateix podíem llegir a l'ARA com el també Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel s'erigia en portaveu d'aquesta opinió, en una carta oberta adreçada a Obama "de Nobel a Nobel", amb aquella camaraderia que atorga la pertinença a un mateix club selecte.

Pérez Esquivel s'esforçava a reforçar la susdita opinió amb arguments, i això feia que la lectura de la seva carta acabés causant un cert rubor de vergonya aliena. Tot el text estava arrebossat d'infantilismes (la rebequeria tonta d'adreçar-se al president dels EUA pel nom de pila i tutejant-lo, o fins i tot amb el xulesc apel·latiu de noi , com dient, ei, que jo no sóc dels que s'arronsen davant dels poderosos), i sobretot, d'aquest antiamericanisme de manual que parteix del principi universal segons el qual els ianquis tenen sempre la culpa de tot. Pérez Esquivel arribava a insinuar que Bin Laden no havia estat el responsable de l'11-S (el tractava de "suposat autor ideològic") sinó que ho havien estat els mateixos EUA, per tal de justificar els seus malèvols afanys bèl·lics ("l'atemptat de l'11-S [...] va donar un motiu per activar la guerra contra l'Iraq i l'Afganistan, i ara contra Líbia"). Quan es tracta dels americans, la imaginació conspirativa d'alguns es dispara i comencen a veure complots de la CIA pertot arreu. Però convindria que tot un Nobel de la ppau no s'abandonés impúdicament a jugar a fer de guionista de films d'espies de sèrie B (i de Hollywood, per a més desgràcia).

Mentre xipollejava entre metàfores amb flors de lotus i monjos trapencs de Kentucky, Pérez Esquivel també deplorava que l'assassinat de Bin Laden fos "celebrat com si es tractés d'un esdeveniment esportiu". Home, això és lleig, però en el seu dia, a molts països islàmics va sortir la gent al carrer a celebrar l'esfondrament de les Torres Bessones -amb tots els seus milers de morts- i no recordo que Pérez Esquivel ni cap altre pacifista de saló sortís a condemnar aquesta actitud.

A mi tampoc m'agraden les execucions i, posats a demanar, hauria preferit que Bin Laden hagués estat detingut i processat. Ara bé, tampoc no puc dir que em fes pena que el liquidessin, ni que em sorprengués. És el que passa a les guerres, i això és una guerra, ves què hi farem. Potser la contradicció no és que un Nobel de la pau ordeni un assassinat, sinó que se li concedeixi el Nobel de la pau a un president dels EUA en ple mandat i amb més d'un front de guerra obert, com és el cas d'Obama. Potser ell no havia d'haver acceptat el premi. Però devia pensar, per què no, si total ja li van donar a Kissinger? Pel que es veu, l'acadèmia sueca té certa tendència a concedir aquest guardó a dirigents americans bel·licosos. O si no, a predicadors i xarlatans de pa sucat amb oli.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT