Publicitat
Publicitat

Qui vol anar en cotxe oficial?

Seguim parlant de funcionaris i productivitat, perquè hem rebut amb l'alegria de les millors ocasions una notícia sobre aquest particular arribada del Regne de l'Estupor, també conegut amb el nom d'Illes Balears. El flamant govern de José Ramón Bauzá es troba amb un excedent de cotxes oficials i de xofers, com a conseqüència de la reducció dràstica d'alts càrrecs que el nou president ha aplicat al seu executiu, també conegut -a Mallorca és freqüent que les coses tinguin almenys dos noms, o tres si s'escau- com a miniexecutiu, nanoexecutiu o executiu ciborg, perquè està format amb teixits humans i elements que a primera vista semblen sovint purament mecànics, com el mateix president. D'acord amb aquesta aparença semirobòtica, Bauzá té una certa tendència a la reiteració sistemàtica (i una mica obsessiva) dels missatges. "Vull menys alts càrrecs i menys cotxes oficials" va ser un d'aquests missatges metòdicament espremuts pel nostre home durant la campanya electoral. I dit i fet, encara no l'havien acabat d'investir que Bauzá es va posar, amb diligència ciborgiana, a aplicar la tisora a l'organigrama. Li va quedar una monada de govern, que cap sencer en un pessebre. Llàstima, ai las, que l'acompliment de la primera part de la promesa (la reducció del nombre de càrrecs) no tan sols no comporta la satisfacció de la segona (l'eliminació de cotxes oficials), sinó que més aviat implica alguna descompensació.

El problema amb els cotxes oficials és que van conduïts per uns éssers humans que exerceixen el noble ofici de xofers i que en la seva majoria són funcionaris de carrera, la qual cosa significa que els seus llocs de feina no poden ser extingits, ni reassignats, de qualsevol manera. De casos d'aquesta mena, el Govern Balear en té actualment més de trenta en plantilla, la qual cosa significa que, ara, gairebé a cada càrrec de confiança del miniexecutiu li correspon un xofer. O bé que a cada conseller n'hi pertoquen quatre, que tampoc està malament.

Mentre els responsables de la cosa intenten trobar una sortida a l'atzucac, es veu que els xofers, segons explicava fa un parell de dies el Diario de Mallorca , maten el temps com poden, mirant la tele o navegant per internet dins la seva saleta d'espera, esperant ordres que mai no arriben. És a dir, que no fan res en tot el dia, privats com es troben dels directors generals als quals solien passejar per amunt i per avall. És fàcil imaginar-se'l mustis i malencònics, sospirant pels dies de glòria ja passada en nom d'un concepte automàtic de l'austeritat, passant el drap una i altra vegada per la carrosseria del cotxe oficial antany cobdiciat i ara abandonat dins un garatge polsegós. Perquè no sigui dit i fins que els ciborgs del govern Bauzá no hi troben solució, potser es podria aplicar a aquests xofers la doctrina Mas-Colell i fer-los allargar la jornada de mans plegades deu o quinze minutets al dia. Perquè no sigui dit que no aporten el seu granet de sorra a la lluita contra la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT