Publicitat
Publicitat

Un tast de català

En volem més, No en tenim prou

Les dues frases del títol poden semblar sinònimes, però només ho són si aquest en representa una cosa -sigui sopa o llibertat - de la qual ja hem parlat. Si el nostre desig és genèric i universal, només la segona funciona.

"Ja en tinc prou" pot expressar un cansament inespecífic. "No en vull més" depèn sempre d'un referent concret. Per això, quan no hi ha aquest referent, ens surt dir "Volem més", amb el risc que algú que fili molt prim entengui que agafem més avions.

És indiscutible que podem riure més , cantar més, plorar més . No ho sembla tant que puguem voler més, saber més o donar-te més.

I la raó és que les frases jo ric, ella canta i tu plores són gramaticals sense afegir-hi res més, mentre que tu vols, ell sap i jo li dono no ho són si no diem què vols, què sap i què li dono. Per tant, quan volem més, és més d'alguna cosa i, en absència de la cosa, sembla que hi ha d'anar el pronom en .

Però la pressió de la publicitat ha fet que aquest més ja no sigui un mer quantitatiu com bastant o força , sinó un pronom equivalent a més coses . El repetit eslògan publicitari "Tal marca et dóna més" vol dir "et dóna més coses". Per això vull bastant no sona gens bé i vull més ja no provoca cap estranyesa en molts catalans, sobretot si són joves i metropolitans.

I als que encara ens fa un cert mal a l'orella cada dia ens costa més de dir: "En català això no ho pots dir".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT