"Jo volia ser James Bond"
L'espai és enorme. Fred i sòrdid. Hi ha pintades a les parets. Pols per tot arreu. He quedat amb l'últim actor revelació del cinema espanyol: el català Jan Cornet. Seiem de costat. Cadascú a la seva butaca. Ell esquiva la mirada frontal tot i que al nostre voltant no hi ha res per mirar. Col·loca el coixí vermell bé, comencem? El Jan és tendre, rosset i el nou noi Almodóvar. No té res a veure amb Antonio Banderas i més que llatí sembla suec, però amb el seu paper a La piel que habito s'ha endut el Goya a casa.
MONEYPENNY I JAMES BOND. El Jan creu en la constància al marge del talent i quan parla es toca la barba. És ultraperfeccionista i fa petar els dits de les mans. Es corda la vamba i es reincorpora. ¿Te l'esperaves, el Goya? No. Només sabia que tenia el 25% de probabilitats. ¿Però el discurs el portaves preparat? Sí. Has de saber què dir si et toca pujar. On el tens? Al lavabo: fa conjunt amb les tovalloles. ¿Hi ha un abans i un després del guardó? Jo sóc el mateix i penso que, en general, els premis i la professió estan sobrevalorats. Com se celebra un Goya? Amb ganes de descontrol després de setmanes de molta tensió. Riu, relaxat, com deixant-se anar, i m'explica que porta una vida ordenada i allunyada de la bohèmia de l'actor. ¿T'imaginaves arribar on has arribat? No. Però sí que tenia clar que volia ser actor: de petit la meva mare feia de Moneypenny i jo volia ser James Bond.
SECRETS I PECATS. Estem envoltats pel buit i per paraules escrites a la paret: luxúria, pecat, gula. Parlem de menjar i cine. I entrem a casa l'Almodóvar: El càsting de la pel·lícula el vaig fer al seu menjador. I què, imposa ell? Sí. És un paio difícil i molt exigent; i el tenim massa mitificat. El Jan parla discret i fa pauses llargues, com buscant les paraules exactes. No apuja mai el to i té un discurs tímid. En un sopar, ets protagonista? No: jo sóc més d'escoltar; crec que les paraules estan sobrevalorades. Si una cosa es pot dir en tres paraules, no entenc que hi hagi gent que necessiti deu subordinades: en general, parlem més del compte. Fa una pausa. I repregunto: Creus que també fem massa preguntes? Tu, sí.
HOLLYWOOD VS. EUROPA. Home de paraules comptades que es mou bé en la zona de confort dels monosíl·labs i mirades. Té aquella cosa que es té o no es té i la sensibilitat que necessita la càmera: quan s'activa el rec , la seva presència s'enfila. Quan més feliç ets, és quan treballes? Sí. Sentir-te observat, t'agrada? Quan tinc un personatge sí. Com a Jan, no? No: em sento indefens; no hi ha màscares i estic massa exposat. ¿El món és un lloc confortable per a tu? A vegades sí, però a vegades em sento fràgil. Què et fa por, Jan? La solitud. Vius a Madrid: què et faria tornar a Barcelona? Una de dues: l'amor o la feina.
SECRETS I PODER. Què prioritzes? La feina. Riu, i deixa anar amb desgana i ironia: Així em va amb l'amor, no es mou res. ¿No fan cua les dones després del Goya? No. La cua la faig jo per anar al cine: hi vaig molt. A La piel que habito acabes convertit en Elena Anaya. Què té ella que no tinguis tu? Més carrera. ¿I les dones en general? El poder de seducció: sempre aneu primeres, tant en el terreny personal com en el professional. ¿Amb la seducció s'arriba a tot arreu? S'arriba lluny, sí. Però quan és mecànica és molt perillosa. ¿Tu ets un tímid que es confon amb un seductor o un seductor disfressat de tímid? Això és un secret. Tens pinta de bon nen. Ho ets? Tinc més pinta del que sóc: sóc actor i enganyo.
