"Sóc on volia ser, sense voler-ho"
El meu polo fa pena. El seu resisteix amb dignitat. Fa una calor finíssima i l'aigua sona a vacances. Jordi, ara que Salvados acaba temporada, et sens més perdut o més salvat? Més salvat. Em passa el gelat i jo me'l miro tot examinant. Curiosa barreja: és seriós i respectable i a la vegada canalla i estripat. Un intrèpid que posa invariablament el dit a a la nafra: No has tingut mai por que et trenquin la cara? No. Em sento protegit, mai he tingut la sensació de perill.
Follia Quieta. El Jordi destil·la follia quieta: S'intueix, però no es nota. Què et queda de follonero ? Menys inconsciència. Amb els anys, la calma? Sí. Ets on volies ser? Sense voler-ho, sí: el personatge m'ha permès ser el periodista que volia ser. Enfundat dins d'una camisa hawaiana parla impregnat d'humanitat, cap rastre de vanitat: Quina és la teva fórmula? Informació + entreteniment. Ras i curt, aquest és el secret.
Polèmica i Estocolm. No camina a l'atzar: té les coses clares. Sap què vol menjar i on vol anar. És punyent però respectuós, i capaç de dir la cosa més desagradable fent-la sonar estranyament amable. Caus bé a tothom? Tant de bo. Tinc la sensació que empatitzes fins i tot amb l'últim cabronàs. Sí. He patit incomptables síndromes d'Estocolm. Enamorar-se del teu segrestador resulta selvàticament romàntic: ho ets? Sí. És això el que la gent vol veure a la tele? No. La gent vol polèmica: el virus contemporani és generar polèmica.
Guardiola o Buenafuente. Doncs som-hi: Tu què ets, més català o espanyol? Em sento més català. Però no per això em sento antiespanyol. Em fa tanta ràbia el nacionalisme espanyol radical com el nacionalisme català radical. Res d'extrems? Només amb el Barça: és de les poques coses que em fan perdre el món de vista. Amb qui et quedes: Guardiola o Buenfuente? Tenen coses en comú: no foten bronca ni al vestidor ni a la redacció. I tu, com ets com a cap? Boníssim. I de cop, la ironia cueja.
Sexe i diners. Què prefereixes, incomodar o fer riure? Fer riure. Se'n pot aprendre? Hi ha certs mecanismes: afegir un component sexual sempre funciona. Un client del meu pare m'ho va explicar de petit: els diners i el sexe mouen el món. I tenia raó? Jo no sabia ni què era una cosa ni l'altra, però em va quedar. I has combinat mai el sexe amb els diners? Aquest tema no l'he tocat. Desvia la vista, i riu.
Feina o família. El Jordi és un exhibicionista tímid. Té més de 150.000 seguidors a Twitter i li demano una regla d'or per sobreviure en el món virtual de l'enginy: Passar a net el que dius, és a dir, pensar abans d'escriure. Sortim del restaurant, comprem tabac i fem al cafè en una terrassa: Passes tres dies de la setmana fora de casa. Com ho portes? Fatal, però m'agrada tant la feina que m'entusiasmo. Llavors, comparem la feina amb l'amor i posem punt final a l'entrevista: Per quina etapa passes amb el Salvados ? Diria que ha passat la fase de l'enamorament i estic aprenent a viure en parella.
