Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

I amb el vostre esperit

En cas que el lector amable hagi passat el Cap d'Any a Roma -una peregrinació que tothom hauria de fer almenys un cop a la vida-, hi haurà pogut adquirir l'anomenat Calendari Romà per a l'any 2011, que com ja es tradicional ofereix una dotzena de fotografies -una per cada mes, és clar- de capellans guapos. Talment. Cada any, des d'en fa set, el fotògraf venecià Piero Pazzi (nom curiós, d'altra banda) selecciona dotze sacerdots catòlics joves i ben plantats i els converteix en protagonistes d'aquest calendari, que en un dir Jesús -ehem- esgota els quaranta mil exemplars de tiratge. Se'n poden comprar exemplars a les botigues de souvenirs de Roma, i també en una de Sevilla, ciutat on el susdit Piero Pazzi també té casa.

Ja fa anys que els calendaris gremials estan de moda, i ens havíem acostumat a veure'n de futbolistes, de policies o de bombers. També estem acostumats al fet que la gent, en aquesta mena de calendaris, hi surti nua o amb molt poca roba (els especialistes en aquesta tendència són els bombers, que fan suggestius posats amb les seves mangueres), segurament a causa de l'impacte que va tenir en el seu moment el film The full monty , que va estendre el costum de posar-se en pèl per plantejar alguna reivindicació o protestar per una bona causa. Però que ningú s'espanti, perquè Pazzi i els seus capellanets no han anat tan lluny: surten tots vestidíssims amb les seves sotanes o els seus clergyman amb l'alçacoll blanc, retratats davant de monuments de la Ciutat Eterna, amb el lloable propòsit d'incentivar el turisme: i a fe que ho aconsegueixen, si ho jutgem pels encesos comentaris que circulen per la xarxa, deguts a devotes lleugerament escambuixades davant dels encants dels clergues seductors, i que declaren el seu interès a ser confessades -o, directament, a pecar- amb qualsevol d'ells. No són poques les que demanen fotos del secretari del papa Benet XVI, el ja famós Georg Gaenswein, més conegut com Il Bello Georgio. I si aquestes feligreses fossin catalanes, sens dubte reclamarien imatges del flamant bisbe de Solsona, monsenyor Xavier Novell, que també causa furor entre les parroquianes i que aquests dies ha trencat més d'un cor homosexual en oposar-se a la construcció d'un monument als gais davant de la Sagrada Família.

Sigui com sigui, és obvi que l'èxit dels calendaris de Piero Pazzi es basa precisament en el fet de no oferir fotos explícites: com ja sabem tots, en erotisme és més poderosa la suggestió del misteri que la contundència de la carn a lloure. I també tothom sap que la libido femenina és molt més sofisticada que la dels mascles, i que per tant agraeix aquest punt d'ocultació que permet que la imaginació es dispari. Pazzi, encantat de la vida, diu des de la seva pàgina web que ja està obert el càsting per al calendari del 2012, i que amassa la idea de fer-ne una versió amb monges. L'esperarem amb candeletes: el penjarem dalt de l'altaret dedicat a sant Judes Tadeu, patró dels impossibles.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT