Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

El xampú dels acampats

L'expresidenta del PP basc, María San Gil, va fer unes glorioses revelacions, dimarts, al programa de la Cóppulo. En un moment de sinceritat suprema va dir-permetin-me que no empobreixi la frase amb una traducció que sens dubte faria que se'n perdés el matís-això: " Los acampados són unos piojosos ". Es refería als indignats de Sant Sebastià.

Feia molt de temps que no sentia anomenar pollós a algú. El meu avi anomenava pollosos els hippies i, per extensió, els interns d'El Patriarca que hi havia al poble, que sortien a passejar de tant en tant com a part de la terapia desintoxicadora. Va ser molt comentat, per cert, l'episodi en què l'avi, al bar La Sala, cargolava una cigarreta de picadura i el fill d'un dels interns, que el va veure, va exclamar, dominat per la meravella: " Mira, papá… Un colega !" El meu avi coneixia els polls de primera mà, perquè va fer la guerra.

Ara, fins i tot els d'Intereconomía han fet seu el terme perroflauta per dirigir-se als acampats indignats . Però trobo que pollosos expressa molt bé el sentir dels observadors sensibles com la Maria San Gil. Jo aniria més enllà i començaria a fer córrer que les multinacionals farmacèutiques ja no van a les escoles a llançar polls per extendre'n la plaga, sinó que ara van a llançar-ne a les rastes i les crestes dels acampats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT