Publicitat
Publicitat

La independència tenia un preu / Rajoy vol guanyar per 10 a 0

Han travessat tantes línies vermelles que el Procés ja no s’aturarà fins al dia que puguem votar amb tots els ets i uts

La independència tenia un preu

A aquestes altures del Procés, fer qualsevol profecia que vagi més enllà d’un parell d’hores és tenir molts números de fer el ridícul. Ningú no sap què passarà. Ni avui, ni l’1 d’octubre, ni l’endemà. Sí que sabem, en canvi, la història que hem escrit fins aquí, amb una dotzena de càrrecs detinguts i Catalunya intervinguda fiscalment. Com deia aquell musical del Polònia que va triomfar al teatre, “la independència tenia un preu”. Ara ja el sabem. Per la incapacitat política de Rajoy, i per la dèria compartida amb els seus còmplices necessaris del PSOE, s’ha menystingut Catalunya i la voluntat molt majoritària de poder votar. S’han requisat cartells, s’han coaccionat mitjans de comunicació, s’han impedit reunions, s’ha tallat la llum en trobades i la repressió ens ha tornat al blanc i negre que ens explicaven els avis o els pares. Tot en nom de la llei. Perseguint delictes, han esmicolat un estat de dret. En nom de la democràcia s’han carregat la democràcia.

No s’esperaven una resposta exemplar i civilitzada. Dimecres ens vam tornar a agradar

També hem vist coses que mai no hauríem somiat. Hem vist el fiscal Maza, de tournée periodística, fent política sense posar-se vermell; hem sentit un Tejero rehabilitat per a l’ocasió com si fos una veu autoritzada; hem vist guàrdies civils disfressats de mossos d’esquadra per sortir, dissimulant, del departament d’Economia; hem vist com el ministeri de l’Interior ha mostrat les imatges de deu milions de paperetes amb el mateix orgull que ensenyaven els arsenals d’armes d’ETA; hem vist el públic del Liceu entonant Els segadors de manera espontània abans del Viaggio a Reims ; i hem vist Xavi Trias visitant la seu de la CUP, incomprensiblement i injustificadament assetjada per les forces de seguretat. Si buscaven provocar, ho han aconseguit. El que no s’esperaven era una resposta exemplar i civilitzada. Dimecres ens vam tornar a agradar.

Rajoy vol guanyar per 10 a 0

La política, entre altres coses, hauria de ser empatia. Aquesta necessitat de posar-se a la pell de l’altre no sembla, precisament, una característica del tarannà de Rajoy. En el seu discurs televisat va semblar, de nou, que encara està convençut que el Procés i la voluntat de fer un referèndum són una ceba de Puigdemont que un munt de gent sense criteri ha seguit de forma amoltonada. A través del missatge televisat, un Rajoy amb cara d’ensurt va instar el president de la Generalitat a rendir-se i abandonar “aquest disbarat” sense saber que, precisament, per haver travessat tantes línies vermelles, el Procés ja no s’aturarà fins al dia que puguem votar amb tots els ets i uts.

Aquesta necessitat d’humiliar el contrincant i de donar la sensació que el rival s’ha rendit és el penúltim error d’estratègia de Rajoy

Ja no hi ha marxa enrere. Esclar que sempre són millors les paraules i discursos que organitzar “operacions Catalunya” d’amagatotis o que muntar, en tres dies, un parc temàtic de la repressió i la vulneració de drets fonamentals com hem vist en l’última setmana. En comptes d’adonar-se que 8 de cada 10 alcaldes, que són el graó més proper al poble que els ha votat, volen que es pugui votar amb garanties, decideix que la fiscalia assenyali aquests més de 700 alcaldes. Si no s’espanta per dos milions de persones al carrer, tampoc l’esborronen uns centenars d’alcaldes brandant la vara. Per la determinació de Rajoy, no sembla que en tingui prou guanyant (que no es faci el referèndum) sinó que vol guanyar el partit per 10 a 0. Aquesta necessitat d’humiliar el contrincant i de donar la sensació que el rival s’ha rendit és el penúltim error d’estratègia de Rajoy. Encara que la premsa de Madrid i les teles de les Espanyes -la pública i les privades- li donin un suport inquietant, les grans capçaleres internacionals han obert els ulls i han posat el dèficit democràtic de l’estat espanyol a les portades. Ja era hora.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT