Publicitat
Publicitat

Urnes per armes? / Més cues per a Millo

Un estat persegueix la fabricació i la compra d’urnes. ¿Us heu aturat a pensar en com és de surrealista, per a un que vingui de fora, aquest titular?

Urnes per armes?

Sembla un conte de Pere Calders, però no ho és. Un estat persegueix la fabricació i la compra d’urnes. ¿Us heu aturat a pensar en com és de surrealista, per a un que vingui de fora, aquest titular? L’escena passa en un lloc presumptament europeu, teòricament democràtic i immers en ple segle XXI, això sí. L’episodi s’esdevé en terra de qui veia gegants en lloc de molins. Ara, enderiats en la follia patriòtica, pensen que les urnes són armes perilloses. Tant se val que siguin de metacrilat o de cartró. L’obsessió és la mateixa. La mania de no deixar votar és tan gran i els arguments són tan prims que no se’ls ha acudit res més que segrestar el giny, imputar el responsable de l’encàrrec i amenaçar els potencials fabricants.

Les paperetes són armes encara més perilloses perquè contenen preguntes i, cosa que és pitjor per a ells, respostes

Si amb les urnes s’ho han pres així, què no faran amb les paperetes? Són armes encara més perilloses perquè contenen preguntes i, cosa que és pitjor per a ells, respostes ciutadanes que no volen ni sentir. Els importa un rave saber, ofuscats com estan, que segurament guanyarien el referèndum, que continuarien tenint la paella pel mànec i que, fins d’aquí una generació, bona nit i tapa’t. No s’adonen que, aleshores, no caldria ni que ens intentessin seduir fent passar el corredor mediterrani per Madrid, ni col·lapsant el Prat amb menys policies dels que fan falta, ni imputant presidents de la Generalitat ni del Parlament, ni intervenint - de facto- la conselleria d’Economia. Però l’estat en qüestió és d’idees fixes i entre l’ofuscació i el ridícul només hi ha un pas. El qui ha ordit aquest pla actua amb uns tics castrenses delirants. Com si hagués fet la mili en una caserna d’aquelles on arrestaven la tassa del vàter perquè se’ls embussava massa sovint. Mai no van diagnosticar la realitat: que estaven de merda fins a dalt.

Més cues per a Millo

Allò que no té imatge no existeix. El que impacta i genera mullader és poder-ho ensenyar al Telenotícies. Si no fos pels mòbils dels viatgers, aquests dies no hauríem vist les cues que fan per entrar a Barcelona i la indignació dels qui arriben al Prat amb un vol de més enllà de l’espai Schengen. La denúncia ha fet efecte i, ni que sigui per vergonya o per estalviar-se el desgast polític, el govern espanyol, el ministeri i Aena hi posaran remei. Hi ha altres cues, però, que no es veuen. Hi ha altres situacions escandaloses que, com que no tenen foto, no fan soroll i, per tant, ningú no busca la solució perquè la protesta és muda. ¿Algú ha provat de demanar hora per renovar-se el DNI o el passaport?

¿Algú ha provat de demanar hora per renovar-se el DNI o el passaport?

Sense tenir una hora prèvia concertada ja no es pot anar a fer cua enlloc. Així doncs, et disposes a buscar una cita per internet. A la comissaria de la teva localitat et diu que ja està saturat. Et disposes, doncs, a buscar dia per fer la renovació a Barcelona. Tot saturat. Tot. La màquina no et dona opció ni a entrar a buscar data, ni que sigui a sis mesos vista. Saturat és la paraula. ¿A tots ens caduca el DNI i el passaport en les mateixes setmanes? Continuo la recerca d’un lloc on me’n puguin imprimir un de nou, abans de vacances. Amb la sensació de compte enrere i la desesperació creixent, finalment trobo una comissaria de policia a 128 quilòmetres de casa on sembla que un divendres de juliol, a les 13.06 h, els quedava una finestra lliure. Me l’adjudico. Aviso que m’he quedat l’última. Qui no tingui hora ja no podrà renovar-se la documentació abans de les vacances, que, per sort, ja són a la cantonada. I sense el DNI o el passaport en regla no podrà agafar l’avió. Potser, ben mirat, aquesta és la manera sibil·lina que té Enric Millo de solucionar el caos del Prat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT