Alberto Fabra es rendeix definitivament al blaverisme per tractar de guanyar vots

ValènciaEl president de la Generalitat Valenciana i líder del PPCV, Alberto Fabra, ja ha completat definitivament la seua reconversió en matèria identitària que va començar el juliol del 2011, quan va convertir-se en cap del Consell. En menys de quatre anys, Fabra ha canviat radicalment el seu pensament en matèria lingüística i ha passat de ser aquell alcalde de Castelló de la Plana que reconeixia sense embuts la unitat de la llengua a carregar contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per definir valencià com una llengua “que també es parla a Catalunya, on rep el nom de català ”.

O veritablement Fabra ha canviat la seua manera de pensar o és que està disposat a deixar de banda els seus principis per intentar reconquistar el vot regionalista per a unes eleccions que es presenten molt complicades per al PP.

Aquesta és l’estratègia que sembla que ha posat en marxa el president Fabra d’acord amb algunes de les decisions preses últimament. El 9 d’octubre va guardonar la secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) amb una distinció al mèrit cultural i ara ha impulsat una llei de senyes d’identitat -encara en fase de redacció- que abona les tesis dels que afirmen la “individualitat” del valencià respecte del català, i aprofita per menysprear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és la màxima autoritat lingüística al País Valencià segons l’Estatut.

Segons va explicar divendres amb altres paraules el conseller de Governació, Luis Santamaría, el lloc que hauria d’ocupar l’AVL en l’Observatori que es crearà amb l’aprovació de la llei per vigilar el “respecte” a les senyes d’identitat, entre les quals el valencià és “la principal”, està reservat per a la RACV, que és una entitat contrària a les Normes de Castelló, a la unitat de la llengua i que fins i tot demana la supressió de l’AVL -que és una institució estatutària- perquè reconeix que valencià i català són el mateix idioma.

Sancions per atacar les senyes

Els gestos cap a la RACV han seguit aquest cap de setmana. El president assenyalava que no era cap problema que l’AVL no estiguera present en l’Observatori, ja que la presència dels membres de la RACV suposava una “garantia suficient” perquè les senyes d’identitat “estiguen ben defensades i protegides de qualsevol atac de col·lectius que vulguen posar en dubte” el que els valencians són com a poble.

Malgrat els esforços del conseller Santamaría per explicar que la llei “no s’està redactant contra ningú”, és inevitable pensar que la norma és, almenys, un menyspreu a l’AVL, amb la qual ara mateix el Consell manté una relació tibant perquè la institució acadèmica no ha accedit a modificar la definició de valencià del seu Diccionari Normatiu, tal com pretenia el govern.

A més, la llei torna a posar sobre la taula la possibilitat que el Consell reduisca o elimine la dotació econòmica que rep l’AVL, ja que, segons els postulats de la norma, l’Acadèmia estaria “atacant” les senyes d’identitat en apostar per la unitat de la llengua. “No és una llei inquisitorial ni contra l’AVL, ni està pensada per llevar-li les subvencions”, va dir Santamaría. Per contra, instants després, va explicar que una de les funcions de l’Observatori serà vigilar que “no es destinen diners públics a qüestions contràries a l’ordenament jurídic”. És a dir, es podria retirar les ajudes als que defensen la unitat de la llengua.

La Santa Inquisició

De moment, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) és la formació que amb més contundència ha mostrat el seu rebuig a aquest projecte de llei. Ahir el seu portaveu adjunt en les Corts, Lluís Torró, va advertir al Consell i al president Fabra que “tractar de fer un consell de regulació de l’ús dels símbols” valencians -en referència a l’Observatori- per “vetlar” per la seua puresa “sona a la Santa Inquisició”.

En un comunicat, va assenyalar que la intenció de no concedir ajudes als col·lectius i entitats que fan servir el terme País Valencià o defensen la unitat de la llengua suposa “penalitzar un terme estatutari” en el cas de la denominació territorial, i és “totalment absurd i probablement anticonstitucional”. Torró també va apuntar la possibilitat que negar ajudes públiques per aquest motiu podria ser “amb tota seguretat antiestatutari”, ja que l’Estatut recull el terme País Valencià.